La desforestació no dona treva

El 2023, el món va perdre 3,7 milions d’hectàrees de boscos tropicals primaris (àrees d’importància crítica per als mitjans de vida, emmagatzematge de carboni i biodiversitat), una quantitat equivalent a 10 camps de futbol per minut. És una dada nefasta, però un 9% menor que la de l’any anterior, segons la plataforma en línia Global Forest Watch (GFW). Entre el 2022 i el 2023, el Brasil i Colòmbia van experimentar una disminució considerable en la pèrdua de boscos primaris, del 36% i el 49%, respectivament. Tot i aquestes importants reduccions, la taxa de pèrdua de boscos primaris tropicals el 2023 va continuar sent molt elevada, similar a les del 2019 i 2021, segons la Universitat de Maryland (EUA).

«Com que alguns països demostren voluntat política per reduir la pèrdua de boscos i altres no, les fronteres respecte a aquestes pèrdues estan canviant: es van contrarestar les reduccions considerables al Brasil i Colòmbia amb forts augments de pèrdua de boscos a Bolívia, Laos i Nicaragua, i amb augments més moderats en altres països», destaca GFW. La pèrdua de boscos va provocar 2,4 gigatones (Gt) d’emissions de diòxid de carboni el 2023, una xifra que equival a gairebé la meitat de les emissions anuals de combustibles fòssils dels Estats Units. GFW se centra principalment en la pèrdua als tròpics, ja que és on passa més del 96% de la desforestació o l’eliminació permanent de la cobertura arbòria causada per l’ésser humà.

«Top ten»

El Brasil va ser, una vegada més l’any passat, el país que més superfície de boscos tropicals va perdre: 1,14 milions d’hectàrees. Completen el «top ten»: República Democràtica del Congo (530.000 hectàrees), Bolívia (490.000), Indonèsia (290.000), Perú (150.000), Laos (140.000), Camerun (100.000), Madagascar (80.000), Malàisia (80.000) i Colòmbia (70.000). La reducció al Brasil coincideix amb la transició del lideratge del govern, de Jair Bolsonaro a Luiz Inácio Lula da Silva, a principis del 2023. Amb Bolsonaro, es van reduir les proteccions ambientals. Per contra, Lula da Silva ha promès acabar amb la desforestació per al 2030.

A Colòmbia també la menor pèrdua de boscos coincideix amb l’arribada al poder l’agost del 2022 del president Gustavo Petro Urrego, l’administració del qual ha fet de la protecció del medi ambient una prioritat. A Bolívia, la pèrdua de boscos primaris va augmentar un 27% i va registrar un nou rècord. Va ser el tercer país tropical amb més pèrdua, tot i tenir menys de la meitat de superfície forestal que la República Democràtica del Congo o Indonèsia. Els incendis van causar el 51% de la pèrdua de boscos.

Cada minut desapareixen deu camps de futbol de selves tropicals

Laos va experimentar la taxa més alta de pèrdua de boscos primaris el 2023, un 47% més. Només l’any passat, va perdre l’1,9% de les seves selves verges, una taxa cinc vegades més ràpida que la del Brasil en proporció a la seva superfície forestal. L’expansió agropecuària n’és la principal causa. Nicaragua, si bé va ser l’onzè país amb més pèrdua de boscos tropicals primaris, va tenir la taxa més elevada respecte a la seva extensió: va perdre un 4,2% del seu bosc primari en un any. L’expansió agroramadera és, novament, la principal causa.

La conca del Congo acull el darrer gran bosc tropical que continua sent embornal de carboni. Tot i que la majoria dels països d’aquesta conca experimenten nivells baixos de pèrdua de boscos, la República Democràtica del Congo està perdent mig milió d’hectàrees de selva tropical primària cada any. Les principals causes són l’agricultura itinerant, la producció de carbó vegetal i la mineria. Indonèsia va experimentar un increment del 27% de pèrdua de boscos primaris el 2023, encara que la taxa es manté molt per sota de la de mitjans de la dècada del 2010.

Voluntat política

«Les dades del 2023 demostren que els països poden reduir les taxes de pèrdua de boscos tropicals si hi ha la voluntat política per fer-ho, i els països que ho han aconseguit poden compartir les seves lliçons amb altres. Tot i això, l’experiència prèvia al Brasil mostra que aquest progrés es pot revertir quan canvia l’ambient polític», ressalta GFW.

El col·lectiu, integrat per més de 100 organitzacions, indica que calen «incentius duradors i mecanismes financers que donin un valor als boscos existents per aconseguir que siguin menys vulnerables a la reducció que causen les granges, les mines, la infraestructura o altres activitats econòmiques». Els incentius financers per a la protecció i la restauració dels boscos han d’arribar mitjançant la valoració del carboni forestal i les mesures regulatòries o voluntàries per eliminar la desforestació de les cadenes de valor de productes bàsics de consum.

«Així, es pot ajudar a contrarestar les causes econòmiques de la desforestació tropical. Les inversions en bioeconomia també poden conduir al progrés quant a la reducció de la desforestació mentre que promouen el creixement econòmic i garanteixen el suport dels que depenen dels boscos. Definitivament, les solucions que realment s’adapten al context local, juntament amb les solucions globals per al canvi climàtic i la sostenibilitat, han de treballar colze a colze per reduir la pèrdua de boscos a tot arreu», conclou GFW.

L’Amazònia podria esdevenir sabana

La reducció recent del ritme de desforestació a l’Amazònia no ha d’amagar la realitat d’aquest espai, que continua en perill greu. La regió està cada cop més exposada a un estrès sense precedents, a causa de l’augment de les temperatures, les sequeres extremes, la desforestació i els incendis, fins i tot en parts centrals i remotes de l’Amazònia. La possibilitat que aquest sistema forestal arribi aviat a un punt d’inflexió, provocant un col·lapse a gran escala amb greus implicacions per al sistema climàtic global, genera preocupació mundial.

En analitzar dades obtingudes per satèl·lit, un equip de recerca el treball del qual s’ha publicat a Nature va estimar que, per al 2050, entre el 10% i el 47% dels boscos amazònics estaran exposats a pertorbacions que poden desencadenar transicions ecosistèmiques inesperades, fins i tot desaparèixer, i potencialment exacerbar el canvi climàtic regional. L’augment de les temperatures propicia la desaparició dels boscos i la desaparició dels boscos propicia l’augment de les temperatures. És un cercle viciós, el peix que es mossega la cua.

«El sud-est de l’Amazones ja ha passat de ser un embornal de carboni a ser-ne una font, cosa que significa que la pressió humana actual és massa alta perquè la regió mantingui la seva condició de selva tropical a llarg termini», afirma Boris Sakschewski, un dels autors de l’estudi. «Hem descobert, per exemple, que amb una precipitació mitjana anual inferior a 1.000 mm per any, la selva amazònica no pot existir. A més, per sota dels 1.800 mm per any, es fan possibles transicions abruptes de la selva tropical a una vegetació semblant a la sabana. Això pot ser degut a sequeres o incendis forestals, que s’han tornat més freqüents i greus els últims anys», afirma Da Nian, coautor de l’estudi publicat a Nature.