Quiosc

Diari de Girona

Francesc Rovira Vilarúbia

Quan va arribar a Manresa, la ciutat era un formiguer. Hi havia homes vinguts de tots els racons del país, amb un objectiu compartit. A l’ambient es palpava la sensació d’estar fent d’història.

Francesc Rovira Vilarúbia va néixer a localitat selvatana de Sant Hilari Sacalm el 1835. Després de fer els estudis inicials va cursar la carrera de dret i el 1862, aprofitant que hi va haver una reforma sobre la reglamentació del cos de notaris, ell va ocupar una de les places.

Banyoles va ser el primer destí de Francesc Rovira Vilarúbia com a notari. Allà va exercir durant quasi cinc anys, fins que l’abril de 1867 va obtenir la plaça a Bàscara, on hi havia hagut una vacant. Va treballar vuit anys a la localitat empordanesa fins que va tornar a canviar de localitat, ja que el 1876 va traslladar-se a Amer, on va residir durant una dècada. Aleshores li va sorgir l’oportunitat de succeir el notari Josep Massanet de Figueres.

A la capital de l’Alt Empordà, Francesc Rovira Vilarúbia tenia el despatx als baixos del número 8 del carrer de la Muralla, segons consta als anuncis que va publicar als diaris per anunciar la seva arribada. Durant aquella etapa, a més dedicar-se a la notaria, també va implicar-se amb les agrupacions catalanistes locals. Com a resultat del seu compromís polític, el 1888 va ser un dels signants del Missatge a la Reina Regent. Es tractava d’un text redactat pel dramaturg Àngel Guimerà en el qual es demanava l’autonomia per al Principat i l’oficialitat de la llengua catalana. El document, refrendat per més de 2.000 persones, es va presentar a Maria Cristina (vídua d’Alfons XII i mare d’Alfons XIII) aprofitant la seva visita a Barcelona per inaugurar l’Exposició Universal. No cal dir que la proposta va ser obviada per la monarca.

Tres anys més tard, Rovira Vilarúbia es va incorporar a les files de la Unió Catalanista i va participar a la famosa reunió que l’entitat va celebrar el 1892 al Bages per aprovar les famoses Bases de Manresa. Aquell document està considerat el primer intent d’articular un sistema d’autogovern des del catalanisme polític des de la desfeta del 1714. Després d’aquella assemblea, el 1893 se’n va fer una de similar a Reus, on aquest notari també hi va anar com a membre de la delegació empordanesa.

A més, va ser un dels fundadors del periòdic L’Almogàver, una capçalera que va actuar com a portaveu del catalanisme conservador local. La seva durada, però, va ser efímera perquè només es va publicar uns quants mesos a cavall del 1897 i el 1898. Aleshores, Francesc Rovira Vilarúbia ja havia deixat la notaria, de la qual s’havia retirat el 1895. Va morir el novembre del 1900 a Figueres, quan tenia 65 anys.

Compartir l'article

stats