La Fageda d’en Jordà és un bosc improbable. És poc habitual que a la península ibèrica els faigs creixin en altituds tan baixes (poc més de 500 metres sobre el nivell del mar) i en un sòl com el del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Però allà hi són, des de fa milers d’anys, sobre un llit de lava solidificada del Croscat, vivint i morint en una espessor exuberant.
A l’extrem sud de la Fageda d’en Jordà hi ha el mas Els Casals de Santa Pau. Cada dia desenes de persones hi van a treballar, en cotxe o en autobús. Creuen el bosc, gaudeixen de la que segurament és la millor entrada que hi pot haver a un lloc de feina i arriben a una gran clariana on hi fan iogurts, gelats i melmelades, tenen cura de vaques lleteres i treballen la terra, entre moltes altres activitats. Són els treballadors de La Fageda, la fundació sense ànim de lucre que aquest 2022 celebra els seus 40 anys com a entitat que promou la inserció socio-laboral de persones amb trastorn mental, discapacitat intel·lectual i risc d’exclusió social.
L’existència de La Fageda és gairebé tan improbable com el bosc que l’envolta. Abans era una cooperativa, fins que va canviar el seu estatus jurídic pel de fundació. Desenvolupa una activitat empresarial, una de les més grans de la Garrotxa pel que fa a nombre de treballadors, però no podria ser considerada una empresa en el sentit clàssic de la paraula. És un centre especial de treball sense afany de lucre i el seu objectiu principal és millorar la qualitat de vida de persones dels col·lectius abans esmentats a través del treball i de l’ocupació amb sentit.
La feina és el vehicle per ajudar els seus integrants a sentir-se realitzats i valorats dins l’entorn en el que viuen. Aquest ha estat sempre l’objectiu principal. Era la idea que tenien al cap el psicòleg aragonès i fundador de La Fageda, Cristóbal Colón, i la seva dona, la pedagoga Carme Jordà, quan van embrancar-se en un projecte que l’any 1982 era gairebé una insensatesa.
La periodista Dolors González narra al seu llibre La Fageda, història d’una bogeria empresarial social i rentable la gènesi de la criatura, quan Colón i el coordinador de l’atenció psiquiàtrica a la Garrotxa, Josep Torrell, van presentar-se al despatx de l’alcalde d’Olot, Joan Sala, per demanar-li ajuda per a una iniciativa per ajudar persones de la comarca afectades per malalties mentals a través d’una activitat laboral, la laborteràpia. Ni tenien clara quina havia de ser l’activitat, ni tenien diners per tirar-la endavant. Només sabien que havien de treure aquelles persones de les quatre parets d’unes institucions psiquiàtriques molt allunyades del que són ara els centres de salut mental, i ocupar-les en alguna feina, la que fos.
L’alcalde Sala els va acabar cedint un espai de l’antic Convent del Carme d’Olot amb un telèfon, no sense una bona dosi de lògic escepticisme. Va ser el punt de partida d’una aventura que, com Sala confessaria posteriorment a Colón, es va poder dur a terme perquè no sabia el que es feia. «Si en aquell moment haguessis conegut ni que fos una mica del món de l’empresa i els negocis, ni ho hauries intentat, perquè objectivament, el projecte era de bojos. Si ho vau poder fer, va ser perquè no sabíeu que era impossible».
Conèixer els orígens de La Fageda és descobrir dues coses: que el fet de dir-se així i de situar-se en una fageda és purament casual, i que els iogurts van venir molts anys després. La primera activitat empresarial de la cooperativa va ser l’elaboració de figuretes religioses d’argila i altres productes a compte de tercers. De seguida es van adonar, però, que el fet de no controlar tot el procés dificultava l’organització, augmentava la incertesa econòmica i feia trontollar tot el projecte social.
El 1983 van crear la secció de jardineria, una divisió formada inicialment per deu usuaris que s’encarregaven de fer el manteniment i la neteja de diferents espais públics i privats de la comarca. Van comprovar el potencial terapèutic d’aquesta ocupació sobre les persones de la cooperativa i van embrancar-se en l’adquisició un any després de la finca Els Casals, una operació que va comptar amb l’ajut de la Diputació de Girona i per la qual la cooperativa va haver de demanar un crèdit. A canvi, van traslladar el seu centre d’operacions al bell mig del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i van guanyar un espai suficient per iniciar un viver forestal que en pocs anys superaria els tres milions de plantes. El destí situava una cooperativa anomenada La Fageda al lloc ideal, la Fageda d’En Jordà. «No sabíem res de vivers forestals, però sabíem marcar un telèfon», rememorava Colón al llibre de González. Van trucar als millors tècnics del sector i van viatjar arreu d’Europa per aprendre aquest ofici i aixecar el primer viver forestal privat de l’Estat, i un dels més moderns.
"Una fàbrica de iogurts? Això és surrealista! Som psicòlegs!"
El 1985 La Fageda es va constituir com a Centre Espacial de Treball, va crear la primera residència per a persones amb discapacitat a Olot i va començar a diversificar les seves activitats empresarials. Els Casals comptava amb una granja lletera i la cooperativa va veure una oportunitat d'or per ocupar alguns dels seus usuaris. A finals dels anys 80 les vaques de La Fageda produien més de 600.000 litres de llet cada any, que venien a altres empreses. Però el 1992, una crisi al sector derivada de les quotes va amenaçar la viabilitat de l'activitat i, per tant, dels llocs de treball a la granja. Els responsables de La Fageda tenien dues opcions: o reduien l'estructura empresarial per fer adaptar-se a la nova situació econòmica, o buscaven la manera d'aprofitar la mà d'obra en altres ocupacions. La primera opció atemptava directament contra la filosofia de l'entitat: l'objectiu era conservar i crear llocs de feina, no destruir-los. A més, la llet pot ser transformada en un nou producte que els usuaris poden treballar amb les seves mans, fer-lo seu i gaudir-ne dels resultats finals. Colón va contactar amb un amic ramader que li va recomanar que si volia optar per fer un producte de gran qualitat no fes formatges perquè tindria una competència ferotge de mil formatgers artesans que persegueixen el mateix objectiu. "Fes iogurts", li va dir. Aquell va ser un moment clau per la cooperativa. En aquella època Catalunya comptava amb poca diversitat de producte, tot fet per multinacionals, i Colón va pensar que una marca de iougrts artesans hi podia tenir cabuda. "Una fàbrica de iogurts? Això és surrealista! Som psicòlegs!", va dir-li Jordà, però la porta va quedar oberta i el projecte va tirar endavant. El 1993 es van elaborar les primeres unitats i l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona va ser el primer client. Els inicis van ser durs, com en totes les empreses, amb molta incertesa i grans entrebancs, però aviat el negoci va començar a rutllar.
Avui els iogurts de La Fageda estan a les neveres dels principals supermercats i a les fires alimentàries més destacades del país. N’hi ha de clàssics, de desnatats, sense lactosa i amb una gran varietat de gustos, i suposen el nucli principal de les activitats empresarials de la fundació. També té una línia de gelats, de melmelades i de postres làctics, unes ocupacions que se sumen al serveis de jardineria, granja, servei d’atenció al visitant i altres activitats com ara oficines, màrqueting, cuina, neteja, etc.
Aquesta branca empresarial és només una de les potes de la fundació. L’altra, segurament la més important, és la social i assistencial. A desembre de 2021 treballaven a La Fageda 487 persones, de les quals 304 són de col·lectius «vulnerables», és a dir persones amb discapacitat intel·lectual, trastorns i malalties mentals i en risc d’exclusió social, íntegrament de la Garrotxa. La pota social està estretament vinculada a la laboral. S’hi inclou el Centre Especial de Treball (CET), que engloba totes aquelles persones que treballen amb un certificat de discapacitat «amb especials dificultats». Aquest servei està recolzat per un equip de psicòlegs i educadors socials que atenen i acompanyen els treballadors i els seus familiars. El 2019 es va crear l’empresa d’inserció laboral «El Faig de la Fageda» amb l’objectiu d’ajudar altres col·lectius de la comarca en risc d’exclusió social: joves sense estudis, aturats de llarga durada, dones que han patit violència de gènere, persones nouvingudes, etc.
La fundació també compta amb un servei d’Inserció Laboral a l’empresa ordinària (SIL) creat el 2007 amb l’ajuda del Departament de Treball i un programa de La Caixa amb l’objectiu d’afavorir la inserció de persones amb discapacitat a les empreses de La Garrotxa.
Per assegurar l’èxit de la seva missió i cobrir les diferents necessitats de les persones, La Fageda ha anat creant diversos serveis assistencials. El primer d’ells és el Servei de Teràpia Ocupacional (STO), destinat a persones amb discapacitat psíquica superior al 65% amb l’objectiu de dur-hi a terme activitats rehabilitadores com ara estimulació cognitiva, logopèdia, psicomotricitat, equinoteràpia, etc.). Per les seves característiques, aquestes persones no poden estar al Centre Especial de Treball però desenvolupen igualment altres activitats ocupacionals com ara mantenir els jardins de la finca, conrear l’horta ecològica o posar etiquetes a les melmelades. Altres serveis són el d’atenció especialitzada per a persones amb trastorn mentals severs, el d’habitatge, de lleure, de voluntariat i de suport a les famílies per millorar la seva qualitat de vida i potenciar la seva autonomia i motivació. «Fem molta feina important amb les famílies. És un triangle: ells mateixos, les famílies i el treball. Perquè tot el trencaclosques lligui, hem de canviar moltes coses del passat i de relacions», assegura Mònica Quiles, una de les terapeutes de la fundació.
Qualsevol excusa és bona
La clariana d’Els Casals és un espai diàfan, modern i ben cuidat, pensat per acollir un gran nombre de visitants (més de 40.000 cada any). Rere això hi ha la gran tasca dels usuaris. Qualsevol excusa és bona per trobar noves ocupacions. Per exemple, amb la producció dels horts s’ha creat un economat intern on els treballadors poden comprar els seus productes. Evidentment, el servei el porten usuaris de la fundació. Més llocs de feina. Les sales de producció de iogurts i altres productes compten amb maquinària d’última tecnologia, ja que La Fageda produeix cada any milions d’unitats. Però el servei segueix sent eminentment artesà, i no interessa que sigui d’una altra manera. Quan les melmelades van començar a donar els seus fruits, l’entitat va plantejar-se ampliar la producció. Una empresa ordinària hagués invertit diners en una màquina que permetés satisfer l’increment productiu, però això hagués implicat estalviar-se uns quants llocs de treball, o fins i tot un reajustament de la plantilla. Enlloc d’això, van optar per duplicar el nombre d’olles. Més llocs de feina.
Clàudia Port és una de les treballadores d’aquesta secció. Va entrar fa un any i quatre mesos després d’estar vuit anys sense treballar a causa d’una depressió i altres trastorns mentals. «Estava a casa al sofà, tancada les 24 hores. Els problemes te’ls vas menjant». Port va arribar a a La Fageda gràcies a la seva assistenta social i a la seva psicòloga, però sobretot perquè ella mateixa va prendre una decisió. «Havia sentit a parlar de La Fageda i els meus pares m’hi insistien molt, però havia de ser jo i no els meus pares qui ho decidís». Considera que la seva feina és «agradable», li agrada l’entorn i la gent». També destaca el canvi que ha suposat a la seva vida el fet de tenir una feina i d’estar recolzada per l’equip de psicòlegs i educadors de la fundació. «Els hàbits m’han canviat. Tinc una feina, tinc un horari, tinc un sou... Em sento més realitzada i m’ha millorat la salut. A més, em porto molt millor amb la meva família, surto a caminar una o dues hores, he fet un curs de cuina i ara m’estic traient el carnet de conduir».
La Fageda no ha estat aliena a les crisis de les darreres dècades. La de la Covid va ser especialment dura, no tant per l’impacte econòmic sinó per les conseqüències sobre la salut mental dels treballadors. Els educadors, psicòlegs i la resta de l’equip assistencial de la fundació va haver de treballar de valent durant mesos per evitar que la pandèmia agreugés la situació de les persones. També ha anat esquivant com ha pogut altres sotracs econòmics com la crisi del 2008, o l’actual escalada de preus. Ho fa amb la confiança en el projecte i amb l’equip de persones que conformen la fundació. En quaranta anys les coses han anat mal dades en diverses ocasions. Quan això ha passat Colón, president i fundador de la Fageda juntament amb Carme Jordà, assegura que «sempre ha aparegut algun àngel de la guarda per salvar-nos».