L’any 1965, l’arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 1919-2014) va dissenyar la reforma de l’aparador de la Llibreria Geli de Girona, al carrer Argenteria, un aparador que aquesta setmana ha estat protagonista als mitjans de comunicació quan s’ha anunciat que l’emblemàtic establiment ha estat adquirit pel seu veí, la joieria-rellotgeria Quera, la qual cosa obligarà la llibreria a buscar un nou emplaçament. Mentre fotografies i filmacions de l’aparador de Can Geli han sovintejat aquests dies als diaris i a les televisions, els plànols i dibuixos originals per a la seva reforma, elaborats per De Ribot fa més de cinc dècades, es mostren a la sala la Cova de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a l’edifici de la Pia Almoina. Aquests documents, i d’altres, formen part de l’exposició Fons d’Arxiu: Projectes Dibuixats: Ignasi Bosch - Joan Maria de Ribot - Jeroni Moner - Ferran Galí - Manuel Martín Madrid, que encara es pot veure tota aquesta setmana entrant i que és una de les que periòdicament organitza l’entitat per donar a conèixer les darreres incorporacions al seu Arxiu Històric.
De fet, la demarcació de Girona del COAC tornarà a ser notícia aquesta setmana perquè divendres donarà a conèixer els guanyadors dels Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona 2022, una edició molt esperada (la de l’any passat no es va celebrar per culpa de la pandèmia) dels guardons, els candidats i seleccionats per a la qual es mostren aquests dies també a l’àmplia planta baixa de la Pia Almoina, molt a prop de l’espai més recollit on han quedat instal·lats els dibuixos i els plànols procedents dels fons cedits al Col·legi per aquests històrics arquitectes que són, a més de De Ribot, Ignasi Bosch Reitg (Girona, 1910-1985), Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 1940-Banyoles, 2021), Manuel Martín Madrid (Madrid, 1938) i Ferran Galí Casademont (Barcelona, 1931-2014).
Com expliquen els responsables del COAC a Girona, «de les peces que recull la mostra cal destacar el Centre d’Informació Hotelera a Girona i l’Edifici Shopping Center a Platja d’Aro, del Fons Ignasi Bosch Reitg; l’Hotel Santa Susanna a Malgrat de Mar i l’habitatge unifamiliar al barri de Palau de Girona, del Fons Joan Maria de Ribot i de Balle -en col·laboració amb Lluís Sibils i Palau-; del Fons Jeroni Moner i Codina destaquen els dibuixos de la Rehabilitació de Sant Domènec a Castelló d’Empúries, que realitzà conjuntament amb Arcadi Pla; l’annex d’habitatge al Port de la Selva, de Ferran Galí Casademont, i els esbossos dels accessos a la factoria Callís a Cornellà de Terri, de Manuel Martín Madrid».
Però hi ha molt més, en aquesta mostra de dimensions reduïdes però de gran interès per veure com evoluciona l’arquitectura més propera, com canvien les formes dels edificis, les tipologies de les construccions, les necessitats dels clients... Tenint en compte, a més, que es tracta d’arquitectes de reconegut prestigi, autors d’immobles perfectament identificables: Joan Maria de Ribot i de Balle, per exemple, és l’arquitecte del Garatge Forné i de l’ampliació de la indústria Optimus a Girona i dels hotels Alga de Calella de Palafrugell i Sant March a Tossa de Mar, per citar només quatre exemples; Ignasi Bosch Reitg va dissenyar el cinema hotel Ultònia i el Grup Sant Narcís de Girona, i també conjunts d’habitatges protegits a Figueres, Olot, Palamós, Blanes i Banyoles; Jeroni Moner va deixar també la seva empremta en habitatges unifamiliars, però sobretot en activitats de planificació urbanística i de preservació del paisatge, centrades en l’entorn de l’estany de Banyoles; Manuel Martín Madrid és l’autor de blocs d’habitatges amb un segell personal com ara l’Homs-Sant Jordi de l’Avinguda de Jaume I o el Coopeatiu del carrer Emili Grahit, tots dos a Girona; i Ferran Galí Casademont, després d’haver impulsat diversos projectes immobiliaris d’envergadura a Barcelona, va dissenyar habitatges unifamiliars al Port de la Selva que destaquen per la seva integració en el paisatge i la riquesa espacial dels seus interiors.
L’àmplia varietat de construccions, d’estils i de maneres d’enfocar l’arquitectura que es recullen en els fons d’aquests cinc professionals es multipliquen si es té en compte el conjunt de 31 fons que han estat cedits a la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que conserva més de 30.000 projectes i més de 37.000 imatges procedents dels despatxos d’alguns dels arquitectes més destacats de la província o que hi han tingut relació professional i/o personal.
De fet, l’Arxiu no deixa de créixer i el passat mes de març va rebre el fons dels arquitectes Francesc Hereu i Quim Español, format per 89 expedients de projectes arquitectònics fets entre finals dels anys setanta i 2011, un material que completava una donació prèvia que els mateixos arquitectes havien fet a principis dels anys 2000. Com expliquen els responsables de l’arxiu, entre el material cedit ara s’hi troba, per exemple, «el projecte del Centre Cívic Onyar a Girona (1987-1988), el projecte de l’Edifici Bons Aires de Girona (1995-1997), diferents concursos com l’Edifici Judicial de Girona, o projectes de paisatgisme i urbanització com el del Pla Especial i projecte del Parc del Ter de Girona (1995-1999), o el Pla Especial de Reforma Interior de Torre Gironella a Girona. També són obra seva el Gimnàs de l’Institut Pere Alsius de Banyoles (1992-1993), els habitatges de protecció oficial a la Colònia Simón de Puigcerdà (1994-1997), el conjunt d’habitatges de protecció oficial La Canaleta a Cerdanyola del Vallès (1994-1997), i els habitatges Marfà al barri de Santa Eugènia de Girona (2002-2004), entre d’altres». Segons els responsables de l’Arxiu, «tota la documentació (...) es podrà consultar una vegada revisada i catalogada», com passa amb la resta de cessions que es reben.
L’Arxiu Històric del COAC va ser creat el 1969 com a centre de documentació per preservar els fons antics que posseïa el Col·legi i iniciar després una col·lecció sistemàtica de tots els arxius d’arquitectes catalans notables conservats fins llavors en els respectius àmbits familiars. Va ser la resposta a la preocupació creixent en el sector «per la ràpida destrucció del patrimoni arquitectònic causat pel creixement econòmic. Tant a les ciutats com a la costa s’assistia a la desaparició d’edificis, enclaus i paisatges de forma ràpida i incontrolada». Aquell Centre de Documentació volia preservar imatges i plànols originals, mentre s’elaboraven catàlegs d’elements a protegir. També llavors es crea el Centre de Documentació de la seu de Girona, en el qual es diposita la documentació de l’arquitecte noucentista gironí Rafael Masó i Valentí. Actualment, l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona, que es troba ubicat a la tercera planta de l’edifici de la Pia Almoina de Girona, és «un Servei que integra tant l’Arxiu Col·legial, testimoni de la gestió de la demarcació des de l’any 1932, el fons de Visat i els fons de plànols i imatges procedents de les donacions».
Milers de plànols i dibuixos de l’Ajuntament
No només el Col·legi d’Arquitectes, a través del seu Arxiu Històric, es preocupa de preservar i difondre el llegat arquitectònic de les comarques gironines. Hi ha altres entitats i institucions que, en la mesura de les seves possibilitats, també conserven plànols, projectes, dibuixos, fotografies i altra documentació sobre iniciatives urbanístiques i construccions més o menys emblemàtiques que permeten constatar l’evolució que han experimentat una o altra localitat. Una de les eines més potents en aquesta matèria la presentava molt recentment (mitjans d’abril)l’Ajuntament de Girona, que a través del seu Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP), ha creat un nou recurs web que posa a disposició pública milers de plànols urbanístics de treball elaborats pels seus serveis tècnics al llarg dels darrers 160 anys. Concretament, el conjunt de documentació està format per 16.679 plànols i dibuixos de la ciutat, datats entre els anys 1850 i 2010, i s’han agrupat en una iniciativa que porta per nom Dibuixant la ciutat.
El catàleg que s’ha posat online a disposició de tots els ciutadans interessats (a l’enllaç https://www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_dibuixant_ciutat.php)es divideix en dues sèries documentals, «segons si responen a una funció de documentació tècnica de suport (1850-2010), o si són dissenys i esbossos municipals (1940-1996)», tal com especifiquen els seus responsables, que afegeixen que «la primera sèrie conté els plànols que han servit de base per a l’elaboració i aprovació de projectes administratius, com ara estudis de detall de places, pavimentació, clavegueram i jardins o construcció d’edificis i instal·lacions municipals», mentre que «la segona agrupa dissenys i esbossos d’elements urbans diversos, com cartelleres d’anuncis o papereres, així com elements de senyalística de qualsevol mena (cartells, rètols de monuments, d’edificis i oficines, etc.)».
Aquest recurs «aprofita la documentació conservada a l’Arxiu Municipal de Girona per donar a conèixer l’evolució urbanística de la ciutat». En la mateixa línia, el mateix SGDAP, en col·laboració amb la UMAT, ja va publicar fa poc també al seu web el treball Girona 1970-2020, que «a través de fotografies aèries del cadastre permet fer una reconstrucció volumètrica de la ciutat de l’any 1970 i comparar-la amb l’actual».
