Després d’uns quants ajornaments i una polèmica, Robe Iniesta va pujar a l’escenari de la Marina Sud de València el passat 2 de setembre. Ho va fer al costat de la banda amb la qual porta actuant des de 2013. Interpretaran els temes de Mayéutica i un avançament del seu pròxim disc, que veurà la llum en 2023. El músic assegura que està en un dels moments més creatius de la seva carrera. Robe Iniesta no deixa de compondre, està de gira i se sent com peix en l’aigua amb la banda que forma part del seu projecte en solitari. Només el turmenta la polèmica per la cancel·lació de la gira d’Extremoduro, actualment als tribunals.
Com han anat els concerts fins ara? Molt bé, amb molta marxa. A la gent li està agradant molt el directe que fem. L’any passat vam fer concerts però encara hi havia restriccions. La situació que tenim ara fa que tot sigui més bonic. Els concerts es viuen amb molta intensitat.
El seu últim disc, Mayéutica, és molt experimental. Com ho ha traslladat al gran públic? De manera molt natural i fàcil. El toquem d’una tirada, de principi a fi. Totes les cançons se’t fan curtes.
El simfònic ja és marca de Robe, però també de la seva banda. En el disc es pot apreciar el paper que juga cadascun dels integrants. És aquesta la banda de la seva vida? Sí. Portem tocant des de 2013 i aquest és el tercer disc. El so té molta força però el que més m’agrada són els matisos, que com has dit, aportem cadascú. Aquí, hi ha molta riquesa musical.
L’inspira aquesta banda a l’hora de compondre?Està component sobre la base de les possibilitats de la seva unió sobre l’escenari? No. Quan componc no tinc present absolutament res. Les cançons arriben nues al local. Allà les vestim entre tots per endur-nos-les a un terreny comú en el qual hi som tots. Acabarem la gira el novembre i després de prendre’ns una temporadeta de descans, ens ficarem a l’estudi. Igual el nou disc surt a la fi de 2023.
Com serà? L’única cosa que et puc dir és que no serà un disc conceptual com Mayéutica.
En aquesta gira està component? Sí. Estic fent alguna coseta. Tinc cançons fetes però que no hem tingut temps de preparar, per la qual cosa no poden formar part encara dels nostres directes. Tenim ganes d’anar al local a assajar-les. Formaran part del nou disc, tot i que estan encara per construir. No totes han d’entrar en el nou treball, algunes quedaran descartades. Per sort, estic vivint una molt bona època.
Se sent creatiu? Sí. En estar de gira, et fiques en una dinàmica musical que pot ser molt beneficiosa per a la creativitat, però bé, d’altra banda, tens les cançons que interpretes en l’escenari molt ficades al cap. En general, mai sé quan em sortirà alguna cosa. No sé on hi ha el botó que cal prémer per a sentir-se creatiu, inspirat. Em vaig passar una època sense compondre. Uns quants anys, de fet. No em sortia ni una sola frase. Amb el temps, de sobte, em van començar a venir. No sé què vaig fer. No sé què va passar. Però tot va canviar.
S’exigia? Crec que potser em posava el llistó molt alt. No ho sé. La composició és un joc. Cada vegada que agafo la guitarra per a compondre dic: «A veure si surt alguna cosa».
Ha publicat un avançament del seu nou àlbum. La cançó es titula Ininteligible. Sona a himne i hi assegura que no es penedeix de res del que ha fet. Parla molt clar, no obstant això, el tema es diu Ininteligible. Algunes coses que passen no es poden explicar de manera clara. En la cançó parlo de coses específiques, però també dic coses que no es poden entendre. A vegades, quan dius les coses com són, sembla que tampoc s’entenguin.
Les seves lletres sempre han guardat missatges. Juga amb els símbols. En la seva època en Extremoduro citava a «la lluna», «la rosella», etc. En canvi, en aquesta etapa, hi ha més «portes» i «finestres». Són metàfores diferents. Es poden veure de moltes maneres. A mi tampoc m’agrada dir les coses molt clares, no m’agrada dir-li a ningú el que està bé i el que està malament. El que busco és emocionar i després fer pensar. Aquests símbols formen part del meu llenguatge. He intentat ser menys críptic però no puc (riu). Les cançons diuen el que la gent entén, perquè una vegada estan fetes ja no signifiquen la mateixa cosa que quan van néixer. No és més important el que el músic vol dir amb la cançó que el que acaba sentint el públic amb ella.
A qui canta amb aquestes lletres? A la de sempre. A una veu que crida a replantejar-ho tot i a veure les coses amb ulls nous.
Vostè encara arrossega adeptes que volen saber més de la seva vida, de la seva manera de compondre i del seu dia a dia. S’ha plantejat alguna vegada obrir més la seva vida als seus seguidors? No en tinc cap necessitat. Aquí el que passa és que hi ha molt tafaner. Sembla que la gent no té vida interior, només exterior. No em ve de gust res. Jo sóc músic i la persona me la quedo jo. El que exposo als altres és art, però la resta no li interessa a ningú.
Sé que no pot parlar gaire sobre la fallida gira d’Extremoduro, ja que el cas es troba en els tribunals. Però com està portant l’assumpte en l’àmbit personal? Molt malament. Imagina’t. Els de la promotora de la gira m’han demandat per tres milions d’euros per anomenar-los «talossos» i queixar-me de com van fer tota la devolució de les entrades. No és només la meva opinió, és que també ho va dir Facua. Ara tinc un judici amb una multinacional. Sembla que pretenen que els músics siguem submisos. No tinc altre remei que defensar-me. Espero que al final s’imposi el seny.
Hi haurà nous avanços enguany? No ho sé. Està en mans de la justícia. Caldrà esperar.