Amb el mestre del poble sovint feien tertúlia i es lamentaven que la gent més gran no tingués l’oportunitat de seguir aprenent. «Valdria la pena poder organitzar algunes conferències al poble».
Lluís Aguilar Lanau va néixer en una localitat de la província d’Osca anomenada Graus el 25 d’agost de 1870 i va estudiar la carrera de medicina a la universitat de Barcelona. El 1895 va llicenciar-se i va anar a Tortellà per començar a exercir. Hi va passar onze anys. Primer va tenir consulta al número 15 de la plaça i després al carrer Sales número 4.
En aquell municipi garrotxí, a més d’exercir de facultatiu, també es va implicar en diverses iniciatives d’àmbit cultural i social. En aquest sentit, per exemple, consta que el 1902 va ser corresponsal del setmanari olotí catalanista, conservador i catòlic Sanch Nova; i també que fou un dels coorganitzadors -juntament amb el mestre Joan Bosch- de diverses xerrades de caràcter instructiu destinades al veïnat de Tortellà.
Més enllà de les activitats locals, també va estar implicat en el moviment catalanista. Es té constància que els anys 1901 i 1904 va ser delegat per la Garrotxa a les assemblees organitzades per la Unió Catalanista, en un moment crucial per a l’entitat que intentava adaptar-se als nous temps, on les noves generacions eren més partidàries de la participació política directa, que van acabar fundant la Lliga. No es té constància, però, que el metge Lluís Aguilar Lanau hi milités.
El 1906, quan tenia trenta-sis anys, es va traslladar a Begudà, un poble que actualment forma part del municipi de Sant Joan les Fonts, d’on ja no es mouria mai més. Sembla que durant aquella nova etapa no es va involucrar de manera tan directa en activitats no vinculades a la seva professió. Potser el fet de casar-se amb Maria Carrió Santaló i tenir quatre fills (el primogènit, a més de compartir el nom del pare, també va seguir la mateixa professió) no li va deixar temps per a altres qüestions... El que sí hem trobat és que el 1930 formava part del Sindicat de Metges de Catalunya i actuava com a delegat dels facultatius de la Garrotxa. De fet, el 1897 també ja havia estat membre del Sindicat de Metges de Girona, l’entitat que acabaria servint de llavor per la creació del Col·legi Oficial de Metges.
Després de la guerra civil, les autoritats franquistes el depuraren sense càstig. Tal i com explica Jordi Pujiula a la seva recerca sobre la repressió contra els facultatius garrotxins, que va ser duríssima. Cal tenir en compte que dinou metges foren expulsats per la seva vinculació amb el bàndol derrotat.
Lluís Aguilar Lanau es va jubilar al cap de poc i va morir, el 10 d’abril de 1956, quan li faltaven pocs mesos per fer els 86 anys.