Ell va arribar primer. Va consultar el rellotge i va veure que no faltava gaire perquè arribés el tren. «Aneu passant, que jo espero el meu pare, que ve amb els delegats d’Olot». «Entesos! Ja ens trobarem allà, doncs!». La ciutat era un formiguer, plena de gent de tots els racons de Catalunya.
Joan Esquena Torró va néixer el 26 de novembre de 1851 a Sant Esteve d’en Bas. Era el fill petit d’Anna Torró Boada i de l’hisendat i polític catalanista Joan Esquena Mas, que ja va ser biografiat en aquest mateix espai el 2021.
La bona posició econòmica de la família Esquena, va permetre que després de superar el batxillerat a l’escola lliure d’Olot entre 1863 i 1869, el jove Joan es pogués matricular a la carrera de medicina a la universitat de Barcelona. Va fer els cursos de llicenciatura sense excessives dificultats i va aconseguir el títol el 1873, quan tenia 24 anys.
Més o menys per aquella època va començar a festejar amb Maria Forroll, que era la filla del metge-cirurgià de Malgrat de Mar. La parella es va acabar casant i Joan Esquena va traslladar-se a la localitat maresmenca per incorporar-se a la casa de la família de la seva muller i sobretot ajudar a la consulta del seu sogre, amb qui va treballar fins que es va jubilar. Com era habitual en aquests casos, Joan Esquena va quedar al front de la consulta i va heretar la clientela del doctor Forroll.
Més enllà de la seva tasca professional, al cap de poc d’haver-se instal·lat a Malgrat, Joan Esquena Torró va començar a interessar-se per temes culturals i polítics. Per exemple, va guanyar el premi que atorgava l’ajuntament a la primera edició dels Jocs Florals locals que es van celebrar el 1886 amb un assaig titulat Descripció de la fundació de Malgrat. Es considera que aquella obra va ser una de les primeres recerques que van abordar la història de l’origen del municipi amb un mínim rigor científic. El 1887, Esquena ja va passar a formar part de l’organització del certamen literari i ocupà el càrrec de secretari.
Tot i canviar les terres volcàniques garrotxines pel litoral, pel que fa a l’àmbit polític seguí els passos del seu pare. De fet van coincidir tots dos a l’assemblea que la Unió Catalanista va organitzar el 1897 a Girona. A més, Joan Esquena va ser un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Malgrat de Mar i el 1898 els seus companys el van escollir com a president.
Joan Esquena Torró va morir l’11 d’octubre de 1906 a aquella localitat del Maresme que l’havia acollit amb els braços oberts. En el moment de la defunció tenia 55 anys. En reconeixement a la seva implicació amb la vida del municipi, el consistori va decidir que un dels carrers de Malgrat de Mar portés el seu nom.