Una de les tradicions més esperades quan s’acosta la festa gran de les poblacions és la impressió i el posterior repartiment dels programes de festeigs, generalment convertits en uns llibrets d’allò més cridaners i que solen albergar en el seu interior tota mena d’informació local, no només la inherent a la programació d’actes pròpiament dita, sinó també un seguit de treballs tant literaris com il·lustrats i fotogràfics a càrrec d’entusiastes col·laboradors, sempre a disposició desinteressada de la festa del seu poble. Finalment, i podríem dir-ne que gairebé imprescindible, l’aportació no menys valuosa dels anunciants de tot tipus d’establiments, negocis i serveis, que any rere any i d’aquesta forma volen donar un bon cop de mà a l’efemèride.
En aquest terreny dels programes de festa major, les tendències, modes i sistemes de comunicació igualment hi són presents, i ja no destaca aquella presència de gent a qui li agrada escriure, dels coneguts popularment com a «lletraferits», davant de la massiva informació que es rep a diari i durant tot l’any per tots els mitjans inimaginables. Tot repassant els programes de diverses èpoques i publicats durant tot el passat segle XX, podem observar com aleshores es dotava de més «contingut» a les gasetes festives, mentre que en l’actualitat i ben al contrari, dissortadament, gairebé només veiem la salutació de les primeres autoritats locals, la relació d’actes a celebrar, quatre fotos dels actuants artístics, la Pubilla i l’Hereu, i poca cosa més, a banda de la consabuda presència publicitària a fi i efecte de poder fer realitat aquestes publicacions anuals.
En aquest aspecte han vingut destacant invariablement els programes de Girona ciutat dedicats al seu patró Sant Narcís per les dates de finals d’octubre i primers de novembre, convertits en tot un festival de ressenyes històriques, d’actualitat, de ressò de personatges il·lustres, i d’al·legories ben aconseguides.
En l’exemplar corresponent a l’any 1916, de tamany butxaca i al llarg de 50 pàgines, apareixen els més coneguts literats, des de fa anys tots ells amb carrers i places dedicades. I anuncis de tants establiments en bona part ja desapareguts. La peça més antiga de què disposem és aquesta que reproduïm de l’any 1906, modesta de contingut i en un estat de conservació perfecte. Quant als llibrets d’edicions posteriors, triem aquest del 1946, «Girona estimada, Girona immortal, ets auriolada d’un amor triomfal...», i una làmina de Portas enganxada a la portada. En resulta de tot plegat una de les millors col·leccions que poden fer els gironins.
