La generació de Jaume Vicens i Vives i Santiago Sobrequés, amb una molt extensa nòmina d’il·lustres investigadors, elaborà una història de Catalunya que defugia la simple transcripció literal dels documents per no esmentar els comentaris llegendaris i carregats de simbolismes. Ara hi juga la qualitat amb el conjunt de ciències auxiliars i ací hi destaquen força. Sobrequés és exponent d’una generació que accedí, tardanament, a la Universitat i estigué pràcticament tota la vida a la docència de secundària i, elabora des de l’exigència intel·lectual i el compromís històric molts manuals i alhora molts estudis de recerca. El que ens ocupa avui és una obra de nivell, Els barons de Catalunya.
L’estudi és dedicat a la noblesa catalana i ha tingut set edicions. La primera a Teide (1957), quatre anys després fou Vicens Vives l’editorial que heretà els drets de la primera i l’edità i reedita (1961 i 1980 respectivament), i la darrera és la que hi ha al mercat d’Editorial Base del seu net, també Santiago, i on hi col·labora en Jaume, el fill historiador. Cal esmentar l’edició que feu el diari El Observador (1991), de butxaca, i la d’un cert luxe de Planeta..
El llibre aparegué en la col·lecció «Biografies catalanes», en realitat una història de Catalunya que per les limitacions del franquisme a la normalitat catalana no pogué tenir aquest nom i usà el que es pogué. Jaume Sobrequés, en la introducció, ens n’explica la història interior. El llibre s’escriu per invitació de l’amic del pare, Jaume Vicens i Vives, el 1956, i la correspondència, nombrosa, constata les dificultats d’un estudi que va dels orígens fins a Ferran II, on l’exigència dels dos fa que el treball sigui tota una obra editorial de relleu. Feu l’índex sense ordinador i aleshores es treballava, explica el tècnic editorial Enric Borràs, amb fitxes blanques que s’havien d’anar anotant... Un treball doncs clàssic i encara de referència obligada malgrat els avenços historiogràfics. Com escriu el seu fill a la introducció, «Els barons de Catalunya constitueixen una obra monumental, que, en aquells moments, ningú més que ell hauria pogut i volgut realitzar.»
Escrit amb una molt lloable agilitat i amenitat, en un breu termini, un any i mig, esdevé un estudi d’alt nivell que ha merescut les lloances de genealogistes per la valuosa informació aportada. Armand de Fluvià, per exemple, revisa la darrera edició.