Mentre apagava la cigarreta al cendrer i deixava anar una darrera bafarada de fum, va abaixar la veu per dir: «Conec algú que ens pot ajudar en tot això». «Qui?», va preguntar encuriosit un altre dels joves metges que participaven a la reunió.
- Algú que va ser al Sindicat al principi.
- Vols dir que li vindrà de gust parlar-ne, de tot això?
- Segur que sí.
Pere Mas Oliver va néixer a la localitat empordanesa de Sant Feliu de Guíxols el 24 de gener de 1895. El seu pare era el metge Joan Mas Ministral, i una vegada va haver completat el batxillerat a Girona el 1914, va seguir els passos professionals del seu progenitor. Per això es matriculà a la universitat de Barcelona per estudiar-hi la carrera de medicina. Va aconseguir la llicenciatura el 1921.
Mas Oliver ja no es va moure de la capital catalana. Un dels primers llocs on va exercir la seva professió va ser l’Institut Ginecos, un centre inaugurat el 1923 i que, com indica el seu nom, estava especialitat en salut de la dona. Quatre anys més tard es va reconvertir en la clínica Victòria. Ara al solar que ocupava hi ha al CAP Maragall, que forma part de la xarxa pública de salut.
Aquest metge ganxó també es va dedicar a la docència com a professor auxiliar encarregat de l’assignatura de Medicina del Treball. Això explica que els articles publicats a la revista Ars Medica tinguessin relació amb aquella temàtica. Entre aquests es poden destacar el que va escriure 1925 sobre Hernias y accidentes del trabajo i el del 1929, Alcance y transcendencia de la medicina del trabajo.
Durant aquella època també va participar en el procés de posar en marxa el Sindicat de Metges de Catalunya, del qual arribà a ser secretari i president en diferents moments de la història de la institució. L’associació va tenir un paper clau en la reivindicació dels drets laborals dels professionals de la salut.
Aquest facultatiu també va mostrar un compromís clar amb el país quan el 1931 es van convocar les famoses eleccions que acabarien desembocant en la Segona República. Mas Oliver va formar part de la candidatura d’Acció Republicana per Barcelona. ERC va ser la gran guanyadora d’aquells comicis i el nostre protagonista va quedar fora del consistori.
Durant l’etapa republicana i la guerra civil va continuar treballant i durant el franquisme, superada la repressió de la primera postguerra, va ajudar a les noves generacions de metges perquè el Sindicat reprengués la seva activitat durant la dècada dels seixanta.
Pere Mas Oliver va morir, a Barcelona, el 2 de març de 1983. Aleshores tenia 88 anys.
