La seva integració en l’entorn natural, l’ús destacat de la fusta, un element característic d’aquest entorn, i la voluntat de relacionar la seva funció com a centre sanitari amb una preocupació per la salut ambiental, són alguns dels aspectes més destacats del projecte del nou Centre d’Assistència Primària (CAP) de Riells i Viabrea, que va entrar en servei el passat mes de febrer i que uns mesos més tard es convertia en l’únic equipament públic seleccionat en la categoria d’arquitectura dels Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona 2022
Els arquitectes Jordi Comas Mora i Anna Pont Armengol, autors del projecte, n’expliquen al web del seu estudi, Comas-Pont Arquitectes, amb seu a Vic, que «s’adapta a l’entorn natural introduint el paisatge a l’interior de l’edifici a través d’un pati central lineal. A banda i banda d’aquest pati, l’edifici s’organitza en dues barres paral·leles de planta baixa unides per la zona de recepció, a la vegada connectada al porxo d’accés. Una part de l’edifici s’eleva en planta primera per ocultar i accedir a les instal·lacions de la coberta». En la memòria del projecte inclosa en el catàleg dels premis afegeixen que «se separa la zona pública, a sud, de la zona privada, a nord. El volum d’instal·lacions augmenta d’alçada per permetre ocultar-les i, alhora, actua de fita de l’edifici. Un porxo rep l’usuari i permet l’accés independent a l’aula d’educació».
En el mateix escrit, Comas i Pont expliquen com la proposta estableix un vincle entre arquitectura, preocupació ambiental i salut humana, més enllà de la posada en servei d’un espai per a l’atenció sanitària: «Un Centre d’Atenció Primària és un equipament idoni per pensar en la salut de les persones des de la construcció mateixa, minimitzant la generació de CO2 en el cicle de vida dels materials i garantint un ambient sa a l’interior». En aquest sentit, apunten que «la utilització de la fusta microlaminada genera un diàleg conceptual amb els boscos del Montseny, redueix els terminis d’execució i els residus i permet cobrir llums de 8 metres per aconseguir una planta diàfana».
Jordi Comas i Anna Pont proporcionen més informació al web del seu estudi sobre la decisió d’usar aquest material: «L’estructura de fusta natural (forjat i murs de CLT) afavoreix el comportament higrotèrmic de l’edifici, la sostenibilitat de la solució i la rapidesa i netedat del procés de construcció. Part d’aquesta estructura es deixa vista a l’interior de les sales d’espera juntament amb revestiments de fusta reciclada (OSB) per afavorir la sensació de calidesa i benestar interior».
Els arquitectes també donen detalls sobre la seva aposta per a l’aspecte exterior de l’edifici: «La planxa grecada, llisa o microperforada, permet resoldre la façana amb un únic material, amb la qual cosa s’aconsegueix un edifici auster i elegant, però amb diferents matisos i percepcions, que ajuda a preservar la intimitat o a protegir de la radiació solar quan cal». Al web de l’estudi Comas-Pont s’hi afegeix que «exteriorment les façanes es resolen amb una pell metàl·lica grecada contínua, microperforada a les zones on hi ha obertures, per treure pes a l’edifici i donar-li la qualitat d’objecte enmig de l’imponent arbrat que l’envolta».