Les comarques gironines són la demarcació catalana que va registrar més adquisicions de pisos per part de població estrangera durant el primer trismetre de l'any. Un 25,5% del total d'operacions de venda de pisos a Girona tenen com a comprador una persona de fora d'Espanya. La principal novetat és que el perfil del comprador està canviant: els xinesos ja són la segona nacionalitat per darrere dels francesos en adquirir propietats a Catalunya i els segueixen els marroquins i els romanesos.

Els registradors avancen que «és destacable el creixement de nacionalitats que vinculen la demanda d'habitatge a Espanya amb les condicions laborals, davant d'aquelles més relacionades amb la demanda per a fins turístics». «Estem fent referència a marroquins, romanesos i xinesos, que venen mostrant en els tres casos creixements relativament significatius, sent previsible un manteniment en la puixança d'aquestes nacionalitats en la mesura que les condicions econòmiques i laborals segueixin sent positives», diuen. Amb la recuperació econòmica i el major accés al crèdit hipotecari han començat a recuperar-se les vendes a estrangers que compren habitatge perquè treballen a Espanya.

Les comunitats autònomes amb alta densitat turística, especialment les illenques i les mediterrànies, encapçalen la demanda d'habitatge per estrangers, especialment a les Balears i les Canàries, on els estrangers van realitzar el 27,4% de les compres d'habitatge efectuades en aquestes comunitats, i la Comunitat Valenciana, amb un 25,6%,

D'acord amb aquesta estadística, a tot el país les compres d'habitatge per part d'estrangers van representar el 12,2% del total, la qual cosa implica un lleuger retrocés en termes relatius respecte al trimestre anterior, on el percentatge va ser del 12,7% . No obstant això, en termes absoluts, es va incrementar fins a les 16.000 compravendes.

En contraposició a les comunitats autònomes turístiques, n'hi ha vuit que registren percentatges de compra per estrangers inferiors al 5%, i destaquen sobretot Galícia i Extremadura, amb un 0,8% i un 0,7%, els més baixos de la llista.

Els resultats provincials confirmen la importància del turisme en l'afluència de compres de cases per estrangers i les diferències territorials. A trets generals, mentre que 14 províncies presenten percentatges de compra superiors al 10%, n'hi ha fins a 15 amb xifres de compra per sota del 2%.

Alacant és la província que presenta amb claredat uns resultats més destacats, amb un 40,9% de compra d'habitatge per estrangers. En segon lloc se situa Tenerife, amb un 34,2%, seguida de Màlaga, amb un 28,2%; Balears, amb un 27,4%; i Girona, amb un percentatge d'un 25,5%.

Pel que fa a les nacionalitats amb major demanda en el mercat d'habitatge català, en primer lloc se situen els francesos seguit dels xinesos, que ja han arribat al segon lloc. En aquest nou perfil de comprador que no té finilitats turístiques, els marroquins registren un increment important, en passar de la vuitena a la quarta posició i d'un 4,7% de les compres d'habitatge al 6,1% a tot Espanya i ser la tercera nacionalitat més important a Catalunya. El segueixen els romanesos, que també es tracta d'una categoria vinculada a l'ús residencial. Alemanys, italians i belgues completen el rànquing.