Quiosc

Diari de Girona

Millor l’IRPF que Successions

El tribut que grava les herències i les donacions té una pitjor acceptació que la renda

Diverses persones presentant la declaració de la renda en una fotografia d’arxiu. | ANIOL RESCLOSA

A ningú li agrada pagar impostos. O almenys no el sedueix, però, posats a acceptar-los i a escollir, millor uns que uns altres. És el que conclou un estudi de la Fundació La Caixa basat en una mostra representativa de la població espanyola, en què es conclou «el suport més gran a tipus més alts per a l’IRPF» davant del gravamen sobre les herències, l’impost de successions. El de la renda és el tribut directe que més recapta, amb uns 94.500 milions el 2021, i uns 20 milions de contribuents. El que recau sobre les herències, cedit a les autonomies, es paga en unes sí i en altres no. Per exemple, un solter o soltera de 30 anys que hereta 800.000 euros del seu pare, dels quals 200.000 corresponen a la vivenda habitual pagaria a Astúries més de 103.000 euros i res a Galícia, Cantàbria i Andalusia.

L’estudi, realitzat per Luis Miller, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), José A. Noguera, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); i Leire Salazar, de la Universitat Nacional d’Eduació a distància (Uned), afirma que «els ciutadans escullen tipus mitjans per a l’IRPF sensiblement més elevats i progressius que per a l’impost de successions en totes les circumstàncies». Per dur-lo a terme es va distribuir el març del 2020 un qüestionari a una mostra de 1.500 persones representativa de la població espanyola.

Mentre que per a les successions «en la majoria dels escenaris hipotètics el tipus elegit no arriba al 10%, per a l’IRPF supera el 30% per als subjectes hipotètics amb rendes molt altes». En tots dos casos, de totes maneres, «s’opta majoritàriament per tipus superiors als vigents en les diferents comunitats autònomes», segons l’estudi, el títol del qual és «Impost de successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?».

El mateix anàlisis ofereix altres conclusions. Quan s’empeny els subjectes a pensar en la seva pròpia posició en la distribució de la renda, opten «per tipus més alts per als dos impostos». La diferència pot arribar a ser fins a quatre punts. I és que resulta que «el 90% dels subjectes experimentals se situen erròniament en la distribució de la renda». «La majoria s’autoubica en posicions mitjanes, els rics es consideren menys rics del que són i els pobres menys pobres». I «els qui es consideren més pobres del que són avalen tipus més baixos en l’impost de successions».

Diversos estudis revelen que «la gran majoria dels ciutadans» admet la necessitat de pagar impostos i els aprova com a instrument redistributiu i de finançament dels serveis públics». Però això no és igual per a tots ni per a totes les figures fiscals. El millor exemple és el suport social diferent a l’IRPF i a l’impost de successions i donacions. De fet, el que grava les herències «s’enfronta a molts països a una resistència social i política més gran». Tot plegat ha conduït «a una important reducció en la imposició de les herències i fins i tot a la seva pràctica desaparició en algunes comunitats autònomes», recorden.

Valors familiars

I per què aquesta antipatia? Diversos estudis ho justifiquen en la importància de determinats valors familiars «com a legitimadors de la transmissió d’herència gairebé sense càrrega impositiva o les percepcions del suposat paper dels impostos esmentats per impulsar la igualtat d’oportunitats». Els autors conclouen que «intensificar la cultura fiscal dels ciutadans, així com el coneixement de la seva situació en la distribució de renda podria donar lloc a una disposició més gran a pagar impostos progressius».

Compartir l'article

stats