Gairebé una vintena de contractes públics licitats per ajuntaments catalans a càrrec dels fons europeus Next Generation EU han quedat deserts per manca d’ofertes de les empreses. Segons dades recopilades al portal de contractació pública de la Generalitat, un total de 19 licitacions, que sumen 4,8 milions d’euros, han estat declarades desertes en els últims mesos.
La pràctica totalitat d’aquestes licitacions (18) corresponen a contractes d’obres, serveis i subministraments llançats per una dotzena d’ajuntaments catalans. En particular es tracta dels de L’Hospitalet de Llobregat, Batea, Viladecans, Girona, Tarragona, Terrassa, Tona, Granollers, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Reus i Sant Andreu de la Barca. També apareix deserta una licitació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que fa referència a l’adquisició d’un equip de monitorització de fibra òptica, per 61.000 euros. Al llistat de contractes deserts no n’hi ha cap dels llançats fins ara des de l’àmbit autonòmic de la Generalitat de Catalunya.
En tots els casos analitzats, els procediments han estat declarats deserts per manca d’ofertes de les empreses. Només en un cas, el concurs va ser declarat desert per defectes de forma (un projecte d’instal·lació de càmeres de control a eixos urbans que Granollers va treure a concurs per un import de 424.812 euros).
El pes de la inflació
En cap d’aquestes actes desertes no s’entra en el detall sobre les causes que han pogut estar darrere de la manca d’empreses oferents. Tot i això, sobre elles planeja el fantasma de la inflació. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que al voltant del 10% de totes les licitacions que estan llançant les administracions espanyoles amb càrrec als fons europeus estan quedant desertes i vincula aquesta dada amb el fet que l’encariment dels materials i de l’energia deixen de fer interessant acudir a concursar per a l’execució de determinades obres o per a determinats subministraments. Els terminis curts per a la presentació d’ofertes (dies o setmanes) és una altra causa que, segons la patronal CEOE, explica l’escassetat d’ofertes presentades.
Les dades apunten percentatges més baixos de licitacions desertes. Els 19 contractes detectats en aquest portal representen al voltant del 4% de les al voltant de 500 licitacions d’administracions catalanes publicades al portal de la contractació pública. L’import (4,84 milions) gairebé no suposa l’1% de la suma total de les licitacions llançades (480,7 milions).
A l’Estat, el Ministeri de Transports i el grup d’ens i empreses públiques (Adif, Ports de l’Estat, Renfe i Enaire, entre d’altres) configuren un dels principals nuclis de contractació pública del país. Segons dades del mateix ministeri, a Ports no s’ha declarat fins ara cap contracte desert dins del perímetre dels fons europeus. A Carreteres només hi ha hagut un cas sobre un total de 34 licitacions. A l’àmbit d’ADIF i ADIF Alta Velocitat, han estat declarats deserts 29 procediments sobre un total de 575 expedients de licitació (el 5%), segons dades del mateix ministeri.
Des del ministeri s’assumeix que, en la majoria dels casos, els problemes estan relacionats amb l’escenari inflacionista d’energia i matèries primeres actuals. Per intentar contrarestar en part aquest efecte, el Ministeri de Transports va publicar al març el reial decret llei 3/2022, que, juntament amb les modificacions posteriors, permet la revisió excepcional de preus per a contractes d’obra en determinades circumstàncies.
Entre la vintena de licitacions catalanes que han quedat desertes, la de més import correspon a l’ajuntament de Batea i té a veure amb un contracte relacionat amb l’abastament d’aigua per un import d’1,8 milions d’euros.
La segona licitació per volum d’import (901.450 euros) que ha quedat deserta a Catalunya correspon a l’ajuntament de Sant Andreu de la Barca i té a veure amb la redacció d’un projecte per executar una passarel·la de vianants i bicicletes. A Esplugues de Llobregat i Girona també han quedat deserts contractes relacionats amb les bicicletes compartides. En altres casos afecten urbanització de carrers (Terrassa), clavegueram (Tona), sistemes tecnològics (Cornellà, Granollers, L’Hospitalet), estacionament regulat (Viladecans) o projectes educatius (Tarragona).
