Les famílies amb treballadores de la llar han de començar a cotitzar per l’assegurança d’atur des de l’1 d’octubre. El Govern va donar ahir llum verda a la nova reforma del règim especial del col·lectiu, acabant així amb una anomalia històrica i un tracte discriminatori que ha estat criticat des de la justícia europea. Les 373.121 treballadores de la llar donades actualment d’alta a la Seguretat Social es beneficiaran directament de la mesura, que exigirà una contribució més gran tant de les famílies com de les pròpies empleades.
Les treballadores de casa eren l’únic col·lectiu d’assalariats que tenien prohibit per llei cotitzar per la prestació i els subsidis de desocupació. Una condició que les forçava a acceptar llocs de treball mal pagats i en males condicions, davant la falta d’ingressos alternatius en cas de perdre la feina. Un veto en la xarxa de prestacions bàsiques de l’estat del benestar espanyol que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va qualificar de discriminatori i que el Govern corregeix amb la reforma que recull avui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). «És un dia històric. […] De totes les normes que hem desplegat, aquesta és la més important, perquè corregeix una discriminació», va explicar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa després del Consell de Ministres.
L’accés a la prestació d’atur, però, no serà immediat, ja que això requereix un període de cotització previ. Quan la primera empleada de la llar podrà cobrar la prestació d’atur? Dependrà de cada cas, ja que abans d’ingressar en el règim especial les treballadores poden haver acumulat cotitzacions en altres professions. Tot i això, la majoria començarà de zero i haurà de cotitzar un termini de 360 dies per accedir, en cas de perdre la feina, a una prestació.
Més drets per a les treballadores que comportaran un major esforç contributiu per part de les famílies que els donen feina, així com de les mateixes treballadores. Si bé el Govern ha habilitat bonificacions per als ocupadors durant l’entrada en vigor de la nova normativa per esmorteir aquest increment de costos, les llars i les treballadores sí que hauran d’assumir una contribució més gran a l’erari públic.
Prenent com a referència una família que tingui ocupada una persona per 40 hores setmanals, cosa que per a la resta d’assalariats vindria a ser una jornada ordinària a temps complet, i li pagui el salari mínim interprofessional (el més freqüent entre el gremi), el sobrecost mensual que suposarà la nova norma és de 24,4 euros. Cosa que se suma a unes cotitzacions ja obligades de 347,7 euros i al propi salari. Si, en canvi, la treballadora de la llar només treballa unes hores al dia o uns dies concrets a la setmana, el cost addicional per a una jornada de 20 hores setmanals seria de 12,2 euros al mes, més 186 euros de cotitzacions i el salari.
Segons el col·lectiu de gestors professionals, una pràctica habitual a l’hora de contractar treballadores de la llar és que els ocupadors assumeixin íntegrament el cost de les cotitzacions socials. És a dir, aquests 24,4 euros addicionals que implica la nova norma els paga directament la família, ja que ho pot fer amb una transferència o en efectiu i no es veu obligada a redactar una nòmina.
Repartiment del sobrecost
Tot i això, si l’ocupador decideix repartir les cotitzacions, tal com fa qualsevol empresa amb els seus assalariats, el repartiment del sobrecost quedarà més semblant entre els uns i els altres. Les treballadores veuran com se’ls descompta 12,2 euros de la seva nòmina per costejar el dret a l’atur i les famílies ocupadores pagaran 12,1 euros més al mes; sempre prenent com a referència una jornada de 40 hores setmanals i un sou de l’SMI.
El resultat d’aquests càlculs té en compte la bonificació del 80% habilitada des del Govern per a l’ocupador. És una suma important la que assumeix l’Estat, ja que si no s’apliqués, els nous drets implicarien una contribució addicional de 60 euros per a les famílies, en el cas d’una jornada laboral de 40 hores. O de 25,6 euros en cas de mitja jornada.
Les famílies han de treure la calculadora abans d’octubre i tornar a fer comptes per a l’any que ve, ja que a partir de l’1 de gener de 2023 entra en vigor el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI). Aquesta és una «mini guardiola» de les pensions creada pel Govern i que obligarà tot ocupador -ja sigui de la Seat com d’una treballadora de la llar- a pagar un «extra» de cotitzacions socials. En el cas de les treballadores de la llar, l’ocupador haurà d’assumir un plus de 5,8 euros mensuals, en el cas d’una jornada de 40 hores a la setmana i un sou de 1.000 euros bruts (en 14 pagues). I, en aquest cas, la treballadora haurà de pagar 1,2 euros més al mes a la Seguretat Social.
Un altre punt a tenir en compte és la pujada encara per decidir del salari mínim, que implicarà que les famílies hagin de pagar més de sou i també de cotitzacions.
L’acomiadament haurà de ser justificat i amb indemnització
La reforma posa fi a l’acomiadament unilateral i injustificat per part de les famílies respecte les treballadores de la llar. A partir d’ara, tot cessament haurà de ser degudament explicat formalment a les afectades, per a les quals la nova norma preveu un increment parcial d’indemnitzacions, que les acosta a les de la resta d’assalariats. Les famílies ocupadores no poden invocar el dret al desistiment, cosa que els permetia cessar la treballadora amb un preavís i una indemnització mínima al·legant que hi havien perdut la confiança.
