Tot i que les dades oficials indiquen que les xifres de l’atur han baixat en els últims temps, cada cop hi ha més treballadors que tenen veritables dificultats per arribar a finals de mes i que, per tant, pateixen precarietat i es troben en risc d’exclusió social. Per tal d’analitzar aquest fenomen i buscar-hi possibles solucions, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va organitzar divendres, juntament amb la UdG, una jornada amb el títol Context i abordatges de la precarietat laboral.
L’encarregat d’oferir la ponència inicial, titulada De la precarietat laboral a la precarietat vital. Una mirada més enllà de la situació contractual, va ser el doctor Joan Miquel Verd, professor titular del departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Verd va oferir una radiografia de la precarietat, posant un èmfasi especial en els joves: «A vegades, una mala entrada al mercat de treball pot marcar tota una trajectòria», va advertir. Verd va definir la precarietat com una ocupació «no estàndard», és a dir, temporal, a temps parcial, autoocupació o amb falta d’ingressos regulars o suficients. Una realitat que, segons va indicar, es remunta als anys 80-90, quan van començar unes polítiques de flexibilització del mercat de treball que van comportar una retallada de drets socials, com l’abaratiment dels acomiadaments.
Verd va abordar la precarietat a través de tres dimensions: la inseguretat, els baixos ingressos i la falta de protecció i drets socials que pateixen els treballadors. Pel que fa a la temporalitat, va advertir que «atur i precarietat es van alernant en molts col·lectius», i va considerar imprescindible fer més polítiques per reduir l’atur. També va qualificar de «bona notícia» que, gràcies a la nova llei, s’hagi reduït la temporalitat, però va advertir que no ha estat així a tots els sectors. «Algunes empreses estan complint la llei, però altres redueixen la temporalitat a canvi de fer més contractes a temps parcial, mentre que els treballadors acaben fent igualment jornades a temps complet i cobrant en negre», va lamentar Verd, que va especificar que els joves que només tenen estudis primaris són els més vulnerables davant d’aquesta situació.
El ponent, tanmateix, va advertir que cal eixamplar la mirada i tenir en compte també altres fenomens, com ara una taxa d’emancipació que no fa més que baixar: «La precarietat laboral porta a una precaritetat vital, ja que significa que aquella persona no pot viure com ha viscut fins ara: sense poder pagar el lloguer o sense poder comprar menjar», va indicar. Per tal de posar-hi remei, va defensar que calen polítiques d’ocupació «més orientades, focalitzades i fetes a mida».
Diàleg entre diferents actors
La segona part de la jornada va consistir en un diàleg que va comptar amb la participació de l’investigador Xavier Casademont (UdG), Maria Rosa Agustí (Associació Gironina d’Empresàries), David Martí (FOEG), Yasmina Abad (directora del SBAS del barri de Palau de Girona), Raquel Fernández (responsable operativa de Next Diversitat i Empresa) i Anna Güell (Projectes Ecosol).
Els ponents van coincidir en assenyalar que la precarietat laboral afecta cada cop a més persones, i entre els col·lectius més mencionats va haver-hi els joves, dones i persones migrades, però també els propis treballadors del sector social, així com l’àmbit de les cures (sovint molt feminitzat i amb una forta presència de població migrada). Un altre col·lectiu mencionat va ser la gent gran, ja que cada cop s’està allargant més la vida laboral.
«La precarietat laboral acaba portant a una precarietat vital»
Abad va destacar el «fort impacte personal» que significa patir aquesta precarització, ja que sovint comporta problemes de salut, psíquics, emocionals o psicosocials. El fet de no poder afrontar despeses extraordinàries com per exemple el material o les activitats extraescolars dels fills els provoca problemes d’anseitat, i acaba afectant a les relacions interpersonals. De retruc, en el cas de les criatures que veuen com els seus pares treballen moltes hores i s’han de quedar soles, es troben amb una situació de falta de referents i límits que pot comportar nous problemes en el futur.
Güell, per la seva banda, va posar l’èmfasi en l’increment del preu de l’habitatge, fet que fa que moltes famílies tinguin cada cop més dificultats per pagar-lo, i també en els preus de l’alimentació, que poden causar problemes de salut. «Si la gent està sempre pendent de perdre l’habitatge, no pot arrencar un procés vital», va advertir.
Martí, per la seva banda, va considerar que «sense productes i empreses que generin valor afegit, és impossible lluitar contra la precarietat». Per això, va demanar una veritable aposta per prestigiar la FP a través d’un treball conjunt entre administració, empreses i el món educatiu.
En una línia similar es va mostrar Agustí, que va demanar a l’administració que doni més facilitats en l’àmbit laboral «perquè tothom es pugui organitzar la seva vida», però també va defensar l’obligatorietat d’assegurar qualsevol treballador perquè «si no, es fa un flac favor a la societat en general».
Fernández va destacar que s’està arribant a «un xoc de trens important» en el qual les entitats socials tindran un paper molt important, de manera que cal una «planificació estratègica» per tal de tornar a posar la persona «al centre» un altre cop.
Finalment, Casademont va advocar per recuperar un capitalisme «amb rostre humà» i enfortir l’estat del benestar. «Cal replantejar el rol que ocupa el treball en les nostres vides i fins a quin punt el ritme i les condicions laborals ens permeten viure més enllà de la feina», va reflexionar.