El gruix dels alumnes amb necessitats educatives especials que arriben al centre d'educació especialitzat Mare de Déu del Carme de Sarrià de Ter tenen més de 12 anys. I és que a les portes de l'institut i després de provar sense èxit l'escolarització ordinària, moltes famílies decideixen fer el pas i buscar un salvavides. «El primer dia comprovem que molts d’aquests alumnes tenen una dificultat enorme amb la lectura i l’escriptura, una mancança que han arrossegat durant tota la seva escolarització», lamenta el director del centre i membre del Patronat de la Fundació Els Joncs, Lluís Pòrtulas.
Tot i ara que la principal porta d'entrada de l'alumnat se situa en la franja dels 12 als 18 anys, fa una dècada la radiografia era totalment inversa i els infants entraven al centre amb només 3 anys, derivats dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) del Departament d’Educació. Però des que es va començar a apostar pel model inclusiu a l’escola ordinària, la tendència s'ha anat revertint perquè s’ha donat prioritat a allargar al màxim l’estada dels infants. En aquest sentit, Pòrtulas alerta que ara els alumnes arriben «massa tard» als centres d’educació especial, un fet que els retalla la capacitat de reacció. «Tenim poc marge de maniobra», lamenta, i afegeix que «si haguessin arribat de petits els hauríem pogut treballar molt més, tant a nivell d’aprenentatge com a nivell emocional i relacional». En aquest sentit, apunta que a banda de «no seguir» els continguts acadèmics, fins ara aquests alumnes havien quedat «totalment arraconats» a l’hora del pati i el seu nivell de socialització era «molt baix».
Però el pitjor «no és el que no han après, sinó el que han après malament», sentencia Pòrtulas. En aquest sentit, assegura que «ja no es tracta de si han après o no a llegir o a sumar, és que a vegades han après mals hàbits de treball, no perquè l'escola no els hagi volgut ensenyar bé, sinó perquè necessiten una atenció i un acompanyament molt més individualitzat en funció de les seves necessitats». A més, recorda que a l'escola ordinària «no només hi són ells, sinó que hi ha molts altres nens amb diferents dificultats».
Impacte en els resultats
El retard en l’entrada dels alumnes afecta, inevitablement, als resultats. I és que fa uns anys, recorda que després de tota l'escolarització a l'escola especialitzada, «molts s’arribaven a treure el graduat escolar». Ara, en canvi, han de centrar tots els esforços en tornar a començar per les nocions més bàsiques per a «fixar els coneixements que els permetin tenir una vida digna». Dels 13 alumnes que l'any passat van finalitzar els estudis (els centres d'educació especial permeten l'estada d'alumnes fins als 21 anys), només 3 van aconseguir treure’s el certificat d’ESO (dos dels quals també s'han pogut reincorporar al circuit ordinari i estudiaran un cicle formatiu de grau mitjà). En paral·lel, 2 alumnes han accedit al mercat laboral; 4 han entrat al centre especial de treball de la Fundació Els Joncs; 1 ha seguit formant-se pel seu compte i els 3 restants han completat la seva estada però després han abandonat el circuit educatiu.
Recuperar l’autoestima
Un dels grans reptes quan els alumnes arriben al centre d’educació especial és «treure’ls la motxilla de la pressió i estabilitzar-los a nivell emocional», assegura Pòrtulas. I és que durant anys, «han acumulat un alt nivell de frustració perquè veuen que no se’n surten com la resta de companys», una sensació que els fa sentir-se «inferior als altres» i que desencadena alteracions en la conducta. I és que a vegades, «guixen els llibres de text com a símbol de rebuig perquè no entenen ni els interessa el seu contingut», afegeix. I és que el que volen, afirma, és «sentir-se acompanyats». Així, durant les classes, és habitual sentir afirmacions encoratjadores com «tu sí que vals», «ets fantàstic/a» o «tu te’n sortiràs». L’objectiu, assegura Pòrtulas, és que els alumnes recuperin l’autoestima, estimular-los i, sobretot, que «aprenguin a confiar en ells mateixos». A més, a banda d’insistir en els aprenentatges bàsics, també aposten per a treballar tota la dimensió de la persona, des dels hàbits als valors.
Sense lloc a l’institut
Segons la directora del centre d’educació especial Els Àngels de Palamós, Carol Sánchez, «és molt difícil treballar la inclusió a l’institut, tant a nivell organitzatiu com a nivell de continguts per la pressió afegida de la Selectivitat», una realitat oposada a la de les escoles, on «els tutors acompanyen a la diversitat». Precisament, la barrera de 6è de Primària a 1r d’ESO, reconeix, és una gran porta d’entrada de l’alumnat. Tot i això, aposta perquè els alumnes passin «el màxim temps possible» a l’escola ordinària.
Però a l’ESO, afegeix Pòrtulas, «si no s’adapta ni el professor ni el temari és impossible que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin fer un comentari de text si no saben ni llegir en condicions». Per aquest motiu, ha demanat al Departament d’Educació que derivi als alumnes «abans» per a «no perdre tant de temps» i, després, «poder-los reintegrar a l’escola ordinària». Amb tot, Pòrtulas defensa que «som els primers que defensem l’educació inclusiva però ben entesa i ben feta amb tots els recursos necessaris».
Per altra banda, la directora d’una altra escola d'educació especial de les comarques gironines, que prefereix mantenir l’anonimat, defensa que «si els alumnes pateixen i no estan ben atesos a l’escola ordinària s’ha de fer el traslladat al centre especialitzat». Amb tot, referma que el pas a l’institut és «molt difícil» pels nens amb necessitats educatives especials.