Dos catedràtics de Dret Constitucional analitzen els resultats electorals

Dos catedràtics de Dret Constitucional, Xavier Arbós (Universitat de Barcelona), i Miguel Ángel Presno (Universitat d'Oviedo), analitzen els resultats electorals i les possibilitats de tirar endavant el full de ruta dels partits independentistes.

Xavier Arbós, Catedràtic de Dret Constitucional la Universitat de Barcelona · «No hi ha base legal per declarar la independència a Catalunya»

- No hi ha base legal, ni en el dret internacional, ni en el dret constitucional espanyol per procedir a una declaració unilateral d'independència. Els resultats electorals, ni aquests

- Per poder iniciar un procés d'independència, s'hauria de reformar la Constitució, per eliminar l'obstacle de l'article 2 (que fa referència a la indisolubilitat d'Espanya) i establir en la mateixa Constitució una fórmula equivalent al dret d'autodeterminació.

- Una cosa diferent seria l'establiment unilateral, des de Catalunya i al marge de la legalitat espanyola, de regles per procedir a la secessió. No obstant això, en la correlació de forces parlamentàries que resulta de les eleccions d'ahir, això no està gens clar. La posició de Junts pel Sí és que no fa falta un referèndum d'autodeterminació, n'hi ha prou amb un referèndum sobre la nova Constitució catalana en un termini no superior a 18 mesos. Però en no haver aconseguit la majoria absoluta i dependre de la CUP la realitat canvia. La CUP sembla més interessada a promoure una legislació catalana insubmisa a la Constitució espanyola que a promoure, com hagués estat el cas si hi hagués hagut una majoria de vots populars per la independència, una immediata declaració unilateral d'independència.

- Catalunya no té capacitat per dur a terme la secessió de l'Estat espanyol si es planteja de manera unilateral. Descartat l'ús de la força, la secessió unilateral de Catalunya manca d'amics entre els governs estrangers. Almenys, fins ara no s'han manifestat. Catalunya tampoc disposa de les bases de dades dels contribuents catalans que li permetin recaptar els seus propis impostos (no sap de qui cobrar, ni quant). A més, manca també de les bases de dades de la Seguretat Social (no sap a qui pagar pensions, ni quant ha de pagar).

- Podrien conviure unes estructures d'estat catalanes i espanyoles? Sí. Una altra cosa és que les disposicions d'unes i d'unes altres anessin efectives. Per exemple: a qui pagar els IVA trimestrals, o l'IRPF de 2015? A l'Agència Tributària Espanyola? O a la seva equivalent catalana?.

- Com la secessió és unilateral no és legal, no hi ha terminis legals para per a portar-la a terme. Hipotèticament, seguint el plantejament de Junts pel Sí, s'establiria una llei de transitorietat jurídica, que no tindria cap validesa en el marc constitucional espanyol.

- Constitucionalment, l'estat disposa de diferents recursos jurídics per fer front a la situació que es pugui plantejar des de Catalunya. D'entrada, amb les impugnacions davant el Tribunal Constitucional. També amb mesures jurídiques de major pes polític, que pel seu impacte són desaconsellables. Una d'elles és l'aplicació de l'art. 115 de la Constitució.

Miguel Ángel Presno, catedràtic de Dret Constitucional de la Universidad de Oviedo · «Després del 27-S és necessari un procés negociador»

- Amb la legalitat vigent, la secessió no és possible. I tampoc ho seria encara que els resultats independentistes fossin millors. Una altra cosa és que amb bastants més vots la demanda de convocatòria d'un plebiscit guanyaria molta més força i legitimitat. En tot cas, amb aquests resultats resulta clar que és necessari un procés negociador dins i fora de Catalunya.

- Cal veure quins passos es donen ara, començant per com es resol el procés d'investidura. No obstant això, al marge d'aquest nomenament, les formacions polítiques independentistes tenen majoria absoluta i, si actuen conjuntament, poden aprovar resolucions parlamentàries en pro de la independència, que, en principi, tindrien un valor de reclamació política, tant enfront de l'Estat espanyol com de cara a la comunitat internacional.

- L'Estat té recursos jurídics i polítics per actuar. Entre els primers, existeix la possibilitat d'acudir als instruments de control de constitucionalitat dels actes de les institucions catalanes i, si escau, a l'adopció d'altres mesures, que la nostra legislació no concreta si s'entén que actuen atemptant greument en contra de l'interès general. Entre les segones, cap una negociació política sobre l'encaix de Catalunya a Espanya, la qual cosa, al seu torn, precisaria de reformes constitucionals i estatutàries.

- Catalunya no pot crear estructures d'Estat, ja té institucions pròpies derivades de l'Estatut d'Autonomia i per crear-ne de noves o modificar les existents ha de fer-ho d'acord amb la Constitució i amb l'Estatut d'Autonomia. El que sí es podria promoure és una reforma tant de la Constitució com de l'Estatut.