Als escocesos ja els hauria agradat!

Dia de valoració dels resultats de les eleccions catalanes més concorregudes. És lògic que entrem en la fase del xiuxiueig sobre la formació del Govern. El qui. Però agafem perspectiva i recordem que aquestes eleccions anaven del què i del com. Amb profundíssim respecte pels coratjosos impulsors. Només cal llegir la premsa internacional. Només cal escoltar els parlamentaris estrangers. I només cal escoltar el silenci granític dels governs europeus gens disposats a posar-se en el vesper d'uns resultats contundents. I només cal veure la reacció del Govern espanyol -entre preocupada, perplexa i plena de respostes de manual- i la resposta sempre destemplada de l'entorn mediàtic de la ultradreta.

Què passarà en els propers dies i mesos? En el terreny de la governació de Catalunya i del debat d'investidura del president del Govern segur que presenciarem un estira i arronsa bastant vergonyant que acabarà amb algun tipus de solució de compromís. I qui s'equivoqui molt -potencialment la CUP- hi pot tenir molt a perdre. La seva estratègia és la de la ruptura, ja s'entén, però alguns altres que també volien trencar al final la base social sobiranista els va demanar unitat.

Però m'interessa més posar-me en el nivell de la prospectiva del que succeirà amb el moviment sobiranista. S'incrementarà o decreixarà? Les eleccions de desembre seran un gran catalitzador de voluntats encara dubtoses. És indubtable que el PP ha estat una màquina de fabricació de votants independentistes. El PSOE o la seva base social es pot arribar a esberlar entre uns ciutadans que no s'oposaran a un referèndum pactat i uns sectors nacionalistes -el PSOE del sud, el PSOE andalús, un sistema en si mateix- que estarà prop del PP i, de fet, patrocinarà un govern de gran coalició PP-PSOE després de les generals. Els líders actuals del socialisme s'hi oposaran però no és gens segur que no guanyin els líders antics, tots ells partidaris del pacte de gran coalició.

Les condicions objectives porten a assegurar un manteniment o a un increment del vot sobiranista per al desembre. Un bloc que ha sortit a la llum pública sense complexos i que ha arribat per quedar-se. I que no té cap proposta assumible ara per ara en la taula de negociació. Per tant, té garantit el creixement per esgotament dels debots -escasos- de la tercera via.

Als escocesos ja els hauria agradat aquest resultat, ells que van perdre el referèndum per deu punts en una societat molt més democràtica i deliberativa. I després van arribar unes eleccions generals on van tenir un resultat espectacular. Sembla que la campanya continua amb la citació del president de la Generalitat i una exvicepresidenta i una consellera per al 15 d'octubre. El pols es produeix en aquests termes: duresa granítica d'un Estat inflexible davant una onada de base popular que ha articulat definitivament el sobiranisme amb una onada expansiva llarga.

Ja sé que els propers dies viurem amb l'ai al cor del debat d'investidura, dels càrrecs, de la mesa del Parlament. Això importa, oi i tant. Però importa molt més pensar que el 27-S ha transformat el sistema polític català amb un sobiranisme robust, un estatisme espanyolista que ha triomfat molt aquí però que ho farà menys en les eleccions de desembre i amb la caiguda lliure de populars i socialistes a Catalunya. El partit dels 50 diputats ara en té 16, el partit del 19 diputats ara en té 11.

Els torys van quedar esborrats del sistema polític escocès, gràcies al sistema electoral majoritari. El PP i el PSOE ja han caigut a Catalunya, com a València i a les Balears s'han reconfigurat els espais. El 24 de maig ens va donar pistes del final del sistema institucional dels últims 37 anys. Cada 40 anys a Catalunya i a Espanya passen coses grans. Estem anant de camí cap a l'inici d'un nou cicle, 40 anys després. Cabalística sobiranista.