Ciutadans és Albert Rivera

La Dretíssima Trinitat està revolucionada. Extingit Casado i amb Vox insultant tot el que es mou, Ciutadans tampoc es troba massa bé. La denominació revolucionària serveix de fràgil pantalla a Albert Rivera, propietari exclusiu de la marca i amb dret per tant a enfonsar-la si vol. A la dimissió ahir del diputat Toni Roldán, que ha aconseguit el seu major moment de glòria en retirar-se, sovintegen expressions com «ha estat el partit el que ha canviat» o «la direcció del partit». Aquestes col·lectivitzacions només seran acceptables per als que parlin impersonalment de «la directiva del Reial Madrid».

Ciutadans és Rivera i viceversa. El primer polític espanyol a qui l'Elisi diu «mentider» en lloc de «torero» ha confirmat com a mínim que tampoc entén el francès, tot i el gairebé immediat joc de paraules amb Albert Riviera pels seus coquetejos amb el casticisme. També va confondre l'ascens meteòric com a indefinit, quan vol dir literalment que més dura serà la caiguda. Sobretot per als dinosaures que l'envolten.

No està resolt el problema dels partits unipersonals quan el seu líder defalleix o cau humiliat, encara que la família Le Pen a pals i Nigel Farage ofereixen algunes pistes. Ara bé, només Rivera pot parlar en nom de Ciutadans, perquè va baixar a la sorra per colpejar fins i tot físicament Iglesias, Sánchez i el somort Casado. Els fundadors de la marca taronja del PP, que ara el tillen d'«adolescent capritxós» per fer-se publicitat, no tenen drets ideològics. Igual que els entusiastes de la Dretíssima Trinitat, els díscols treballen solapadament a favor de la primera majoria absoluta entre un bipartidista i un emergent, PSOE més Ciutadans. Perdó, PSOE més Albert Rivera, el nostàlgic que va votar Rajoy després de la publicació de la sentència de Gürtel. Perquè pot, perquè el partit és ell.