En aquesta ocasió no ha estat Vladímir Putin, sinó Nikolai Patruixev, secretari del Consell de Seguretat i probablement el més proper assessor del president de Rússia actualment, l’encarregat de fer balanç de la guerra a Ucraïna aprofitant una efemèride. Quan es compleix el tercer mes de l’atac militar rus contra l’Estat veí, aquest dirigent totpoderós, considerat el principal exponent de l’ala dura dins del Kremlin, va concedir una llarga entrevista a la publicació Argumenti i Fakti, de la qual es desprèn, per un costat, que Moscou aposta en aquests moments per un conflicte de llarga durada, i de l’altra, que el seu país no ha renunciat a cap dels objectius que es va fixar al començament, resumits en la vaga expressió de «desnazificar» l’Estat ucraïnès.
Les paraules de Patruixev, que apareix constantment en les travesses de possibles successors de Putin en cada ocasió en què sorgeixen rumors sobre el seu estat de salut, sens dubte portaran de cap els analistes, en ser deliberadament ambigües respecte la materialització d’aquest objectiu. Clarament podrien significar que l’anomenada «operació especial» russa a Ucraïna segueix aspirant a provocar el col·lapse del Govern de Volodímir Zelenski o a fer-se amb el control d’alguna de les grans ciutats ucraïneses com Khàrkiv o Kíev, sobre les quals la pressió militar les últimes setmanes ha caigut considerablement.
L’únic segur del que va dir el més rellevant assessor de Putin és que la guerra es prolongarà en el temps i que, en aquest moment, Rússia no contempla cap escenari de negociació. «La raó històrica està de part nostra... no hem de complir dates límit; el nazisme ha de ser eliminat al 100% o si no es tornarà a aixecar després d’alguns anys sota una forma encara més monstruosa», va sentenciar.
Objectius a llarg termini a part, aquesta mena de conflicte infinit que planteja Patruixev en l’entrevista, avui dia, s’està desenvolupant principalment en un escenari molt concret, el Donbàs, on Rússia està concentrant tot l’esforç militar. L’objectiu immediat és la conquesta de la totalitat de la província de Luhansk, aconseguint de pas envoltar les forces ucraïneses que defensen les poblacions de Lisitxansk i Severodonetsk, les darreres d’aquesta demarcació territorial a mans del Govern de Kíev, segons va confirmar el governador, Serhiy Gaidai. «L’enemic està concentrant els seus esforços en dur a terme una ofensiva per envoltar [aquestes dues ciutats]; la intensitat del foc [d’artilleria] a Severodonetsk s’ha incrementat múltiples vegades; simplement estan destruint la ciutat», va assegurar.
En aquest punt del front bèl·lic, tots dos bàndols s’atribueixen triomfs. Mentre Gaidai assegura que les tropes ucraïneses han expulsat els seus enemics d’una petita població al sud, les milícies prorruses sostenen que han aconseguit el control de Svitlodarsk, al sud de Bajmut.
Objectius militars i civils
L’increment de l’activitat bèl·lica es fa notar a tota la regió del Donbàs. No hi ha jornada en què no es registrin bombardejos a Bajmut, que en els últims dies han afectat tant objectius militars com civils, incloent-hi l’única mesquita de la localitat.
La invasió russa d’Ucraïna ha constituït un sisme de proporcions gegantines per a tota l’arquitectura de seguretat europea. Països que feia segles que mostraven neutralitat, com Suècia, o estats que durant la guerra freda del segle XX van optar per evitar integrar-se en algun bloc militar com Finlàndia, estan trucant a la porta de l’OTAN després de sentir-se en perill. Patruixev també es va referir en la seva entrevista a l’ingrés d’aquests dos estats a l’Aliança Atlàntica, i després de qualificar l’OTAN d’organització «completament ofensiva» i sostenir que «unir-s’hi» implica la «transferència de sobirania nacional a Washington », el responsable va prometre mesures de resposta en el cas que l’organització «desplegui infraestructura militar» en els dos països: «Rússia ho considerarà una amenaça directa a la seva seguretat».