La covid ha canviat el món de dalt a baix i encara que a països com Espanya s’estigui tornant a poc a poc a la normalitat, la pandèmia ha trastocat molts aspectes de la vida, també la incidència i l’aparició d’altres malalties. De fet, els especialistes estan sorpresos davant el fet que, en ple juny, segueixin detectant-se casos de grip, quan el més normal és que el virus de la influença es concentri al final de l’hivern. «És poc habitual», avisa Rafael Marrón, president de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (Semes) a l’Aragó. Marrón coneix bé la situació perquè el repunt de malalties infeccioses està provocant, de nou, un augment de la pressió en atenció primària però també a les urgències, sobretot en les pediàtriques. Segons les dades de la presidenta de la Societat Espanyola d’Urgències Pediàtriques (SEUP), Paula Vázquez, a partir de finals d’abril, just quan es va eliminar l’obligatorietat de portar mascareta en espais tancats, excepte en transports públics i centres sanitaris, s’ha produït un increment de les assistències a urgències pediàtriques d’entre un 30% i un 50% com a mitjana a tot el territori nacional. La també cap d’urgències pediàtriques del madrileny Hospital Gregorio Marañón atribueix l’augment a un conjunt de factors.
En primer lloc, la retirada de les mascaretes, sobretot en interiors, cosa que afavoreix el contagi en uns nens que «gairebé no tenen immunitat perquè des de fa dos anys han tingut menys contactes amb virus [excepte la covid]» a causa del tapaboques, però també a la reducció de la mobilitat i les interaccions socials, que els ha mantingut aïllats, amb relacions exclusivament amb el seu entorn i grup bombolla.
Aquesta situació ha provocat no només circulació de la grip fora de la temporada habitual, sinó també del virus respiratori sincitial (VSR) –que en nadons causa la comuna bronquiolitis–, que normalment circula a l’hivern. A això s’hi afegeixen els adenovirus -que provoquen malestar respiratori, conjuntivitis, cistitis...- freqüents a la primavera i l’estiu i les malalties digestives. «Estan jugant tots els virus alhora i estem veient quadres amb molta febre i que dura uns quants dies», assenyala l’especialista. Al final de la mascareta s’hi afegeixen dos factors més que expliquen l’increment de l’assistència a urgències: els problemes d’accés a l’atenció primària i especialitzada, que estan causant que les urgències s’hagin convertit en la porta d’accés al sistema sanitari davant de la impossibilitat d’aconseguir cita en un període de temps breu i la «manca de cultura sanitària», que fa que moltes persones acudeixin a urgències davant de casos lleus, cosa que segons Vázquez s’ha aguditzat durant la pandèmia.
«S’han acostumat a venir a urgències amb quadres poc evolucionats», lamenta. I esmenta exemples de «menors d’11 anys que els seus pares porten a l’hospital amb una hora de febre o nens amb mal de colze que se’ls passa a la sala d’espera». Tot això està formant un «còctel molotov», que «esgota el personal» i «impedeix atendre de manera òptima els casos prioritaris», segons denuncia la presidenta de SEUP.
La bona notícia en aquest panorama és que les malalties generalment causen quadres lleus i la taxa d’ingressos va a la baixa. Si el més normal és que el percentatge d’ingressats després del pas per urgències sigui d’un 5%, en aquests moments, en els nens se situa en un 2,5%. Tot i això, el problema és que, de moment, l’arribada de la calor no ha provocat una baixada de la incidència de les infeccions tradicionalment hivernals en menors, i en les urgències «preocupa» que continuï l’alta pressió també durant les vacances, quan molts dels seus professionals agafen unes setmanes de descans i, per tant, es poden incrementar les esperes i els problemes d’atenció i accés. En els adults la situació no és tan preocupant, però també se segueixen produint contagis de grip malgrat que bona part d’Espanya va superar fa dies els 30 graus. Es tracta sobretot de casos de grip A que es deuen, segons el doctor Marrón, al fet que la vacuna que s’ha inoculat aquest any no protegeix completament contra el subtipus que està circulant i perquè en transitar de manera tan tardana les immunitzacions, sobretot en la població més gran, comencen a perdre efecte.
Patologies cròniques
El doctor assenyala que alguns dels pacients més afectats pel repunt víric són els que tenen patologies cròniques i que, a causa de l’aïllament que ha provocat la pandèmia, tenen una immunitat afeblida. Així mateix, l’especialista explica que la saturació de l’atenció primària i especialitzada està provocant que gent «amb patologia banal esperi moltes hores a urgències perquè volen que els vegi en persona un metge i no volen rebre una atenció telefònica».