L’operació Catalunya per investigar sense aval judicial els líders independentistes va ser «un pla d’imatge per rellançar el PP català», segons va anotar en les agendes el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que va batejar com a «Projecte Barna» el conjunt d’actuacions parapolicials que va portar a terme per encàrrec o amb el consentiment de l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, que va donar el tret de sortida a aquestes pràctiques després d’una trobada mantinguda entre tots dos el 26 d’octubre del 2012.
La iniciativa per afavorir electoralment el PP consta en un «pla de treball» de Villarejo de data 9 de desembre de 2012 en què també es poden llegir altres anotacions en què el comissari jubilat plasma les reunions que havia programat: «Dilluns, Reunió M. D. [María Dolores de Cospedal] 9.15. Junta de Coordinació 11.H. Chisco [el secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez], Pin [Eugenio Pino], Nº1 [el ministre Jorge Fernández Díaz], Oli [l’excap de la UDEF José Luis Olivera]. Contacte amb Vik [Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola] per formalitzar denúncia». La resta d’apunts al·ludeixen a l’Audiència Nacional, que va ser el tribunal en què es van iniciar les indagacions contra la família Pujol, la contaminació de les quals va evitar el seu primer instructor.
Aquesta actuació de Villarejo, que no només era coneguda pel PP, perquè també va comptar amb l’aval dels comandaments del Ministeri d’Interior, es va produir en un context d’enfrontament entre el partit de Mariano Rajoy i l’independentisme. El rebuig el 20 de setembre de 2012 per l’executiu de Madrid del pacte fiscal proposat pel llavors president de la Generalitat, Artur Mas, que pretenia crear una Hisenda catalana, va evidenciar la ruptura entre el PP, aleshores al Govern, i el nacionalisme de Convergència i Unió (CiU), que iniciava el seu camí cap al procés.
El 25 de setembre del 2012, Mas convocava eleccions per a un mes després, amb l’objectiu de promoure el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El líder català va justificar la seva decisió en la necessitat que «la veu dels 1,5 milions de catalans» que havien anat a la manifestació independentista de la Diada es traslladés «a les urnes».
La llavors presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va considerar que CiU llançava «Catalunya a l’abisme». El camí de «separar Catalunya de la resta d’Espanya», va dir, creava una «fractura i divisió» en la societat catalana. El PP volia aprofitar les eleccions per significar-se com a garant de la unitat entre Catalunya i Espanya, davant d’un PSC «perdut en les disputes internes», va afegir.
Un altre apunt, aquest de 18 de novembre de 2012, que Villarejo atribueix a «Cot», en al·lusió al director general de la Policia sota Govern del PP, Juan Cotino, és encara més evident sobre les pretensions del PP: «Insisteix que cal forçar la raó per la qual Mas convoca urgentment les eleccions. [...] Exigir tornar allà a Barna usant la llei».
Tocs a Sánchez-Camacho
En la reunió que va donar inici a l’operació Catalunya, el 26 d’octubre del 2012, se cita Sánchez-Camacho, ara senadora del PP i diputada a l’Assemblea madrilenya i en el seu moment líder del PP a Girona. Villarejo escriu «Organitzar cita amb Alicia», i quatre dies després, «ILH», sigles que coincideixen amb les del marit de Cospedal, l’empresari Ignacio López del Hierro, i «diversos tocs perquè Alicia S. Camacho no era a l’hotel» .
Encara que és a l’entrada del 6 de novembre, encapçalada per «ASC: modista», on apareixen diversos números de telèfon, entre ells els de l’expresident català Artur Mas i Oriol Pujol. En un àudio avançat pel diari digital El Món es parla d’un suposat encàrrec de la dirigent del PP a Villarejo en què li facilita diversos telèfons, com el de l’actual conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, que ha denunciat els fets.