Els països de la UE intenten que Brussel·les suavitzi el pla perquè es redueixi el consum de gas en un 15% entre l’agost i el març. La República Txeca, que presideix el Consell de la UE aquest semestre, està liderant aquests dies la negociació entre els estats sobre aquesta proposta, en què s’han introduït alguns canvis en el text original de la Comissió, han explicat fonts diplomàtiques, que suavitzen el pla d’estalvi.
Brussel·les ha instat els països a reduir ara l’ús del gas per ajudar a omplir els dipòsits el màxim possible abans de l’hivern, i ha advertit que és probable que es produeixi un tall del gas rus. Tot i això, el pla de la Unió Europea s’ha enfrontat a la resistència d’una sèrie de governs. Espanya va ser el primer país a rebutjar la proposta de Brussel·les, una posició a la qual després es van sumar altres com Portugal i Grècia. Altres delegacions també van plantejar objeccions.
Alemanya avala la proposta
Alemanya, molt dependent de les importacions de gas rus, s’ha mostrat favorable a la proposta de Brussel·les. França, en canvi, és contrària a establir criteris uniformes per a tots els països.
Els diplomàtics dels països de la UE van debatre ahir una proposta revisada, abans que els ministres d’Energia intentin arribar avui a un acord. La proposta, a la qual ha tingut accés Reuters, mantindria l’objectiu voluntari que els països redueixin el consum de gas, però oferiria una sèrie d’exempcions a l’objectiu vinculant.
Estat d’alerta
En l’últim esborrany, encara que es manté l’objectiu d’una retallada del 15% en el consum de gas, es van plantejar modificacions que permetrien als països demanar derogacions per diversos motius, com ara la situació geogràfica. L’objectiu que es busca és «permetre moderar les reduccions» a canvi de compromisos dels països d’augmentar tant com sigui possible les transferències d’energia entre estats membres.
Un altre canvi introduït en la proposta original és que siguin cinc estats membres (en lloc de només la Comissió com indicava la primera proposta) els que puguin demanar la declaració de l’estat d’alerta que posaria en marxa l’obligació de retallar el consum de gas. En tot cas, tant si ho demanés la Comissió Europea com si fos a iniciativa de cinc estats membres, la declaració d’alerta només podria ser adoptada amb el suport d’una majoria qualificada de països.
Aquells que tinguin grans volums de gas emmagatzemat podrien enfrontar-se a objectius més baixos per frenar la demanda, igual que els estats que exporten gas a altres països, entre els quals probablement es trobi Espanya, que no depèn de Rússia per obtenir gas i ha estat un dels més ferms opositors a la proposta de la Unió Europea. Sectors crítics com el químic i el siderúrgic també podrien quedar exempts.