El científic Santiago Grisolía, deixeble del Nobel Severo Ochoa, Premi Príncep d’Astúries de Recerca Científica i Tècnica el 1990, impulsor de la primera Conferència Internacional sobre el Genoma Humà i promotor dels premis de recerca Rei Jaume I, va morir ahir als 99 anys a l’Hospital Clínic de València. El professor Grisolía va destacar en àrees relacionades amb les bases moleculars de l’envelliment, els efectes de l’alcohol en l’ésser humà o els mecanismes de recanvi i transport de proteïnes.
El Govern valencià ha declarat tres dies de dol oficial per la mort de Grisolía, la frase favorita del qual era «si no pedaleges, caus» per destacar la seva necessitat de continuar una vida activa. La Fundació Premis Rei Jaume I, que ell va impulsar, estava preparant una celebració commemorativa per al centenari de Grisolía, que al gener hauria fet cent anys.
Grisolía va exercir la major part de la seva feina com a investigador als EUA, on va començar com a deixeble del Premi Nobel Severo Ochoa per més tard passar a tenir els seus propis laboratoris de recerca a Wisconsin (on va conèixer la seva dona, Frances Thompson) i Kansas City.
Els seus treballs en aquests laboratoris el van portar a completar el cicle de la urea, fet que el va portar a estar nominat al Premi Nobel durant alguns anys.
