Com estan vivint els caos de punxades a dones a locals d’oci nocturn?
Estem una mica al·lucinades, per dir-ho d’alguna manera. Un dels eixos de la Federació de Dones Joves és la violència sexual. Treballem en molts termes la submissió química que és una cosa que malauradament sí que havíem vist ja. El que no havíem vist era això de les punxades, aquesta onada, que no tenen una finalitat com si tenen els que es fan per submissió química que és la comissió d’un delicte com és una agressió sexual. En aquest cas és simplement generar aquesta por, aquest terror sexual a les dones que és fins i tot més frívol. A més, està produint una onada, que ens preocupa una mica com s’està tractant a través dels mitjans de comunicació, i la resposta que s’està donant a través de les administracions i institucions.
Ens sembla molt important comptar amb els agents del lleure nocturn, perquè una cosa que reivindicàvem és que una vegada més no fem campanyes perquè les dones es protegeixin, no es tracta que les dones no surtin, es quedin a casa i tinguin por. Es tracta d’evitar que hi hagi aquestes agressions. Caldrà fer campanyes que es dirigeixin als homes per la prevenció i la sensibilització, que són els que estan punxant dones. Afortunadament, són una minoria, però és cap on cal apuntar.
Aleshores, creu que s’ha de posar el focus en els agressors i no només en les víctimes?
Exacte. La campanya que traiem nosaltres aquesta setmana, i que és una campanya que hem llançat tot l’estiu, l’hem enfocat ara més cap a les punxades, es diu «Festes Segures per a totes», i posa èmfasi en això, a prevenir i sensibilitzar amb ells que és amb els qui cal treballar. Les dades són clares sobre això, segons la macroenquesta contra la violència de la dona del 2019, el 99,6% de les agressions que declaren haver patit les dones han estat per homes. Aleshores, caldrà fer aquesta sensibilització amb ells.
Com es pot tallar?
Per començar, un eix fonamental és la formació i l’educació. Això és primordial. Des de l’escola s’ha de començar i fer-se efectiu, perquè és una cosa del que es porta parlant i debatent durant molts anys i no ha canviat tant, no ha arribat a les aules. En segon lloc, és establir una sèrie de protocols. Per exemple, saber els passos a seguir si hi ha una punxada en una discoteca o fins i tot una altra qüestió que nosaltres arribaríem a plantejar és que les discoteques puguin fer un registre d’entrada. Si aquesta és la solució, que no pensem que la sigui perquè no és l’ideal fer un control semblant al d’un aeroport. Però bé, ens sembla que hi ha solucions que es poden dur a terme i que es podrien establir fàcilment.
El Ministeri d’Igualtat i la patronal de l’oci nocturn han acordat la implantació d’espais segurs, com ara els punts violeta, als locals d’oci nocturn i festes. Què li sembla aquesta mesura?
És genial que hi hagi un punt de referència per si alguna persona té dubtes o en algun moment se sent incòmoda que hi pugui anar. Però ens sembla que es queda curt. Una cosa que es podria fer és elaborar un protocol o formar el personal de la sala. Així, si veuen qui està punxant saben què han de fer. Si es produeix alguna cosa més que una punxada, com és un cas de submissió química en què veuen que un noi s’està aprofitant d’una noia, que actuïn. Són coses senzilles que ens estalviarien més d’una agressió sexual.
De vegades es mira cap a un altre costat.
És clar. És també important perquè moltes vegades la gent tendeix, amb la idea de no voler problemes, a veure alguna cosa i callar. Però si estan veient una cosa tan greu com una agressió sexual han d’actuar. S’ha de fer una crida a tota la població perquè si estan en una festa i veuen alguna cosa que actuïn, que avisin.
Què creu que busquen els agressors?
El primer dels casos és clar, que és la comissió d’un delicte a través de l’anul·lació de la voluntat de la víctima. No té cap sentit en si mateix més que per generar aquest temor, aquesta por que ja existeix. El terror sexual es basa molt en l’educació que hem rebut nosaltres, perquè realment moltes vegades no es basa en l’experiència personal, encara que malauradament totes les dones podríem dir que tenim experiència d’assetjament de carrer o d’algun comentari. Però sí que ho és aquesta por, aquesta por amb què ens hem educat i ara mateix aquesta punxada sense més està generant molta por. No té cap sentit. No crec que ho fes cap persona amb dues neurones ben connectades. Però malauradament està passant.
Què diria a les víctimes?
A elles i a totes les noies joves que ho pateixin, en primer lloc que ho denunciïn, que és important que es denunciï i es visibilitzi el que està passant. També és important que no tinguin aquesta por, que no es visqui amb temor, encara que és difícil dir-ho a algú que ho ha patit, però la por no es pot apoderar de nosaltres.
