El nou curs polític serà per a Yolanda Díaz l’equivalent a primer de batxillerat d’un estudiant. Tot el que facis comença a comptar per a la selectivitat, que, en el cas de la vicepresidenta segona del Govern, serà l’examen electoral que haurà d’afrontar a finals de 2023. Si els primers dos anys i mig de legislatura no han estat fàcils, entrar en la recta final del mandat eleva la seva complexitat, amb les urnes a l’horitzó.
I la veritat és que la també ministra de Treball té unes quantes assignatures per aprovar -si pot ser, amb nota- abans del pròxim estiu si vol passar tranquil·lament a segon de batxillerat -aquests quatre últims mesos, amb campanya electoral inclosa, abans dels comicis- i aconseguir un resultat que li permeti obtenir plaça al pròxim Govern. Díaz encara no ha dit explícitament que es presentarà a l’examen de les urnes -deixa la decisió en mans de la ciutadania-, però, per si de cas, sembla disposada a preparar-se tot el temari.
Al contrari del que passa en l’educació espanyola, l’assignatura de Filosofia serà essencial per a Díaz i el seu projecte, Sumar. La vicepresidenta segona va llançar fa poc més d’un mes un procés amb el qual pretén recórrer tota Espanya durant els propers cinc mesos per a parlar amb la ciutadania. La intenció, va revelar durant la presentació de Sumar, és redactar un «nou contracte social democràtic». Estudiar Plató, Thomas Hobbes, John Locke o Jean-Jacques Rousseau li servirà per perfilar aquesta proposta, amb la qual espera combatre la «desafecció» política.
De moment, Díaz només ha celebrat una d’aquestes trobades. A mitjans de juliol es va reunir amb col·lectius ecologistes. La propera tindrà lloc el 31 d’agost i l’1 de setembre, a O Courel (Galícia), per a parlar sobre despoblació. El repte que tindrà la ministra de Treball serà mantenir l’interès de la ciutadania en aquest projecte i, després, convertir-lo en una plataforma amb el qual anar a les eleccions generals.
Díaz haurà d’aprendre a calcular les forces de fricció, perquè si alguna cosa es trobarà en el si d’Unides Podem són frecs i tensions. La suma de Podem a Sumar ja ha provocat les primeres topades entre la vicepresidenta i els dirigents morats, i tot apunta que continuarà essent així. Sobretot, quan Díaz comenci a donar forma orgànica al seu projecte. Els de Podem es neguen a quedar desdibuixats sota el paraigua de Sumar, malgrat ser conscients que la seva marca cotitza a la baixa, i reclamen una negociació bilateral. És a dir, volen mantenir la seva independència, però establir una «aliança electoral» amb la vicepresidenta segona i disputar-se les quotes de poder.
Amb el llibre de Química, haurà de «fer colzes» en el tema sobre enllaços, és a dir, les forces que mantenen units els àtoms perquè formin molècules. Aquesta lliçó li caldrà per evitar la fragmentació d’Unides Podem i, fins i tot, ampliar l’espai amb nous actors, com Més País o Compromís, i també per mantenir l’estabilitat en el si de l’executiu de coalició fins a les eleccions. Això últim ho tindrà més fàcil amb un PSOE, dirigit per Pedro Sánchez, que està disposat a cuidar-la, conscient que necessiten que Díaz aconsegueixi uns bons resultats a les urnes per a revalidar el Govern.
Unides Podem va créixer de manera explosiva. En poc menys de sis anys, Pablo Iglesias va passar de fundar Podem a ser vicepresident del Govern. L’èxit és innegable, però va impedir la construcció d’una organització territorial forta. Díaz sembla que no vol fallar en això i vol estudiar fil per randa el mapa d’Espanya i enfortir els ponts federals ja teixits amb En Comú Podem i reconstruir aquells que van col·lapsar amb Compromís o amb Més Madrid, el partit d’Íñigo Errejón.
Es tracta d’una de les proves més complexes a les quals s’enfrontarà Díaz. El desastrós resultat de les eleccions andaluses després d’una crispada negociació entre Podem, IU i Més País és un avís del que pot arribar la primavera de 2023, quan calgui construir candidatures a tretze comunitats, entre les quals Madrid o la Comunitat Valenciana. El 2019, l’espai morat ja es va presentar en aquestes mateixes autonomies diluït en 23 llistes.
Els reptes de Díaz estan també en la seva tasca al Govern. Haurà de capitanejar la negociació amb els socialistes dels últims Pressupostos d’aquesta legislatura, si és que s’aconsegueixen aprovar. Unides Podem ja ha posat sobre la taula les seves exigències: un xec bebè universal, l’ampliació dels permisos de maternitat a sis mesos o la pujada de l’IRPF per a les rendes més altes. A més, la vicepresidenta ja ha deixat clar que també pujarà el salari mínim interprofessional durant el 2023.