Col·laborar amb l’enemic és un ofici tan vell com la pròpia guerra, un acte d’alta traïció que es paga amb presó i de vegades amb la vida. És el que passa a Ucraïna, on una minoria d’ucraïnesos s’han posat al servei de les tropes invasores del Kremlin. Ja fos per convicció, per oportunisme o per la violenta coacció de les forces ocupants. Aquests col·laboracionistes aporten coordenades sobre les posicions militars ucraïneses, informen de les seves rutines, identifiquen veterans de guerra i membres de les Forces de Defensa Territorial o treballen per al Kremlin com a alts càrrecs en les zones ocupades. Una feina, aquesta darrera, d’altíssim risc: tant que alguns no viuran per explicar-ho.
Alexei Kovalek n’era un. A finals d’agost va morir a trets a casa seva durant un atac que també va deixar greument ferida la seva xicota amb diverses ganivetades al coll, segons van confirmar mitjans russos i ucraïnesos. Kovalek havia canviat secretament de bàndol. De ser diputat al Parlament ucraïnès en les files del president Volodímir Zelenski, va passar a ser vicegovernador de la província de Jerson després que caigués en mans russes en els primers compassos de la guerra. Al juny va sobreviure a un atemptat amb cotxe bomba.
El ganivet esmolat sembla reservar-se per a càrrecs de certa notorietat perquè són centenars els ucraïnesos que han estat arrestats fins ara per col·laborar amb les tropes ocupants. A finals de juny més de 1.300 persones estaven sent investigades, segons el Govern de Zelenski, que poc després que comencés la invasió va canviar la llei per castigar amb fins a 15 anys de presó la cooperació amb l’enemic. Per als casos més greus es contempla la cadena perpètua. Del que no hi ha dubte és cada vegada que els russos perden territori, als seus col·laboracionistes no els queda cap altra opció que marxar, com s’ha vist després de la retirada russa de la regió de Khàrkiv.