Gairebé una cinquena part de la humanitat es troba en risc de pobresa i fam. Prop de 276 milions de persones viuen amb el que es coneix com a «inseguretat alimentària» i la xifra podria elevar-se quan acabi l’any fins als 323 milions per l’impacte de la guerra oberta per Rússia a Ucraïna. Aquesta crisi humanitària i social s’està veient augmentada també per l’escalada dels preus en un tsunami inflacionari global i del cost de l’energia, així com per l’impacte de la crisi climàtica. I es va convertir ahir en un dels eixos de l’inici del debat de l’Assemblea General a la seu de Nacions Unides a Nova York. El conclave el va obrir el secretari general de l’organització, António Guterres, realitzant un retrat demolidor d’un món «en perill i paralitzat», «embussat en una disfunció global colossal» i on la combinació d’un «torrent de crisi que es retroalimenta» aguditza les divergències entre països desenvolupats i en desenvolupament, «entre els privilegiats i la resta». «L’agitació social és inevitable, el conflicte no estarà lluny», va advertir el portuguès, que va fer sonar les alarmes sobre la creixent bretxa entre el nord i el sud, una fractura davant la qual també va demanar acció en el seu discurs el president francès, Emmanuel Macron.
Precisament en paral·lel a l’Assemblea es va celebrar una Cimera de Seguretat Alimentària que ha coorganitzat i copresidit Espanya. I el president del Govern, Pedro Sánchez, va aprofitar la seva intervenció en aquest fòrum per anunciar un compromís de 236,5 milions en els propers tres anys. La major part d’aquests diners, 151,5 milions, es gastarà en donacions i 85 es destinaran a crèdits del Fons per a la Promoció del Desenvolupament.
