Amb 45 minuts n´hi ha prou

L'orquestra blaugrana sona cada vegada més afinada. El Barcelona més vistós de la temporada es va desfer amb contundència de l'Atlètic de Madrid (5-2), gràcies a una d´aquelles arrencades de partit fulgurants que va deixar sense arguments un conjunt madrileny que, una vegada més, va fer gala d'una candidesa desproporcionada al Camp Nou.

Quaranta-dos gols s'havien marcat en els últims deu partits entre catalans i madrilenys. O el que és el mateix, una mitjana de 4,2 dianes per enfrontament en les últimes cinc temporades. El xoc d´ahir a la nit va seguir en la línia. Un altre partit entretingut, amb molts gols, ocasions i una arrencada dels locals gairebé tan demolidora com la del 6-1 del curs passat.

A la festa hi va contribuir de nou la valentia d'un Atlètic que va sortir amb tot. Abel va alinear d'entrada Jurado, Simao, Maxi, Agüero i Forlán. No es va guardar cap bala en la recambra. Va decidir proposar un combat cos a cos i, en el primer intercanvi de cops, el Barça va tornar a enviar-lo a la lona.

Al quart d'hora, els de Guardiola ja havien fabricat mitja dotzena d'ocasions i n´havien transformat dues. Ibrahimovic va obrir la llauna amb un toc subtil sobre la sortida de Roberto, després de rebre una assistència a l'espai de Sergio Busquets (1-0). Messi va fer el segon, després de controlar amb el pit una passada picada de Xavi i asseure el porter de l'Atlètic amb un finta d'aquelles que només s'atreveixen a dibuixar els cracs (2-0). Roberto, amb a penes un partit d'experiència a Primera, començava a viure, com en el seu dia Coupet o el Pichu Cuéllar, el seu particular malson al Camp Nou.

A la mitja hora, Alves va fer el tercer (3-0) en un llançament de lliure directe, un xut sec a la base del pal que Roberto no va saber tallar. Una genialitat de Messi per la banda esquerra va acabar amb el quart de Keita, i l'únic error de la defensa blaugrana en tota la primera meitat va ser aprofitat per Kun Agüero per retallar distàncies al límit del descans (4-1).

L'Atlètic va mossegar més a la represa, va pressionar més amunt, es va tirar una mica més endarrere i va optar per un futbol més físic i directe, rendit davant l´evidència que aquest Barça és impossible derrotar-lo amb les seves mateixes armes. Amb el partit ja sentenciat, l´equip local va treure el peu de l'accelerador.

En una jugada aïllada, va arribar l'intranscendent gol de Forlán (4-2) en un d'aquells xuts secs tan seus. Encara no estava tot vist. Messi va voler celebrar l´ampliació del seu contracte fins al 2016 amb el 5-2, el seu segon gol de la nit.