Gatlin acaba amb el regnat de Bolt

Usain Bolt ha estat derrocat. El rei de la velocitat des que als Jocs Olímpics de Pequín irrompés com un llampec a les pistes d´atletisme de nivell Mundial, s´ha vist superat per primera vegada en una final de 100 metres llisos de la màxima competició. Bolt ja havia anunciat que aquest seria el seu darrer Mundial. A punt de complir 31 anys i amb tres cicles olímpics triomfals (Pequín 2008, Londres 2012 i Rio 2016) i quatre Campionats del Món (Berlín, Daegu, Moscou i Pequín) completament dominats pel jamaicà, les lesions i problemes físics als peus li han anat limitant les hores d´entrenament i de competició, perdent la competitivitat i, sobretot, la superioritat fins ahir mostrada.

L´home que ha aconseguit córrer més que ningú i que acabava les curses amb tant d´avantatge que es permetia frenar abans de creuar la línia d´arribada, ha acabat amb una derrota. Possiblement tots esperàvem que aquest heroi simpàtic aconseguís l´or en el que havia anunciat com el seu últim 100, però no totes les històries tenen un final feliç i el que ha estat, durant molts anys, el supermalvat, ha acabat quedant-se amb la glòria.

Justin Gatlin, als seus 35 anys totalment redimit dels problemes que havia tingut amb el dopatge, perdonat per la societat nord-americana i reconciliat amb el món de l´atletisme, va donar la campanada a la final dels 100 metres llisos. Tothom esperava un duel directe entre Usain Bolt i Christian Coleman, l´home més ràpid d´aquest any (9.82 s), i pocs eren els que comptaven amb Gatlin, sempre en segon lloc rere l´enlluernadora estela del jamaicà, però el cert és que Gatlin va ser capaç, des del carrer 7, de batre els dos principals candidats a endur-se la victòria final, recuperant un tron al que havia aconseguit accedir al Mundial de Hélsinki el 2005 i al que, posteriorment, els problemes amb el dopatge i Usain Bolt havien impedit que s´hi tornés a asseure.

Amb un bronze, doncs, acaba la carrera triomfal d´Usain Bolt, l´home que més ha fet pels 100 metres llisos, l´home que més ràpid ha aconseguit córrer. El jamaicà va aconseguir batre el rècord del Món, per primera vegada el 31 de maig de 2008, deixant-lo en 9.72, donant-se a conèixer. Dos mesos i mig més tard, el 16 d´agost, als Jocs Olímpics de Pequín, aconseguia baixar la pròpia marca a 9.69, frenant a l´arribada i, un any més tard, el 16 d´agost de 2009, va aconseguir la millor marca de la història en la distància, deixant-la en un estratosfèric 9.58 segons (ahir Gatlin va guanyar l´or amb una marca de 9.92).

Bolt no només sabia córrer, també es va convertir en una estrella mediàtica i un heroi a emular per molts joves. Va saber gestionar bé la seva fama i la seva imatge, aprofitant el seu físic prim i llargarut, que li donava una imatge una mica desmanegada que el feia simpàtic a ulls de l´aficionat, acostumat als velocistes amb molt més múscul.

Les lesions i molèsties físiques, però, han estat la seva creu, tot i que a les grans cites sempre acabava enduent-se l´or. Les visites al doctor alemany Hans-Willem Muller-Wholhlfahrt s´han anat succeint al llarg d´aquests anys, també la seva marca ha anat pujant, acostant-se al seu rècord només als Jocs de Londres (9,63) i ahir, el seu idil·li amb l´or, finalment, es va acabar.

El relleu dels 4x400 metres, la prova que clourà el Mundial, serà l´última que correrà Usain Bolt.