El Girona podria ser de Champions abans de jugar el derbi contra el Barça

La derrota de l'Athletic al Cívitas Metropolitano deixa als gironins amb un marge de tretze punts quan només en falten quinze en joc

Els jugadors del Girona, celebrant el primer gol de David López.

Els jugadors del Girona, celebrant el primer gol de David López. / Quique Curbelo/EFE

Jordi Bofill

Jordi Bofill

Agafeu les agendes i deslliureu-vos el cap de setmana que ve, que potser les nits seran més llargues del compte. El Girona té la Champions a tocar. Ja és qüestió de temps després de la victòria a Las Palmas i la derrota de l'Athletic al Cívitas Metropolitano. De fet, podria ser oficial el cap de setmana vinent, coincidint amb el derbi català contra el Barça que es disputarà dissabte a Montilivi. I això no és tot: com els de Valverde s'enfronten divendres a Getafe, una relliscada més provocarà que els gironins ja siguin matemàticament equip de Lliga de Campions abans fins i tot de sortir al terreny de joc.

Tretze punts són els que separen el Girona de la cinquena posició, encara en mans del conjunt bilbaí. L'Atlètic de Madrid, quart, es manté a set punts. I el Barça, provisionalment tercer darrere els gironins, rep dilluns el València a un punt d'un segon lloc que dona dret a disputar la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita i guanyar uns quants calés més.

I per disputar, només en queden quinze. El calendari blanc-i-vermell diu que, després del Barça, visitarà l'Alabès, rebrà el Vila-real, es desplaçarà a València i tancarà un campionat espectacular a Montilivi contra el Granada. Ara com ara, imaginar-se que els blanc-i-vermells no aconsegueixen ser de Champions és bastant més complicat que fantasiejar amb la melodia de la màxima competició continental sonant pels altaveus de l'estadi.

Tot transcorre com la seda en una temporada inoblidable per a la memòria d'una ciutat que recordarà les aventures d'aquesta plantilla durant mil anys. Si durant setmanes i setmanes ha estat líder, ha compartit la primera posició, o ha estat segon, o com a molt malament ha estat en llocs de Lliga de Campions, a finals de febrer va consolidar el que, sense dubte, és un èxit que s'oblida de pressa: la seva permanència a la categoria.

Perquè el Girona encara no ha completat ni quatre cursos a Primera Divisió, una dada que no es pot obviar, i que converteix en encara més extraordinari tot el que està assolint actualment. La setmana passada, coincidint amb la golejada al Cadis, va confirmar el seu lloc a la Conference League. Divendres, després de la derrota de la Reial Societat, ja era equip d'Europa League. Però falta la Champions.

Que arribarà, esclar. Tan sols cal esperar una mica més. Després de noranta-quatre anys de vida, no vindrà d'uns quants dies.

Subscriu-te per seguir llegint