Després de dos primers partits en que la derrota era el més previsible, ahir el Girona va jugar el primer duel contra un equip que, en principi, hauria de lluitar per objectius similars; si bé els gallecs s’ha reforçat bé durant l’estiu i tampoc seria estrany que aspiressin a cotes majors que a la permanència. Era la primera gran oportunitat per sumar, i en aquest context, les prestacions dels homes d’Aíto es van quedar clarament per sota de l’esperat, molt tous des de l’inici i incapaços d’incomodar el seu rival gairebé en tot el matx.
El Girona va començar amb dues accions positives a cada costat de la pista, però l’Obradoiro immediatament es va posar les piles i gràcies a dos triples i a cistelles de 2 de Bender i Blazevic es va posar amb 8 a 2. Miletic responia pels gironins, però com a Tenerife els d’Aíto es dessagnaven amb pilotes perdudes absurdes i això ho aprofitaven els gallecs per aconseguir el primer avantatge significatiu (12-4). Poc a poc semblava que el Bàsquet Girona millorava les prestacions en defensa i que s’arribaria al final del primer període amb millors sensacions. Amb un contraatac Èric Vila posava el 17 a 11, però va ser un miratge. Un parcial final de 12 a 2 de l’Obradoiro, gràcies a l’encert des del 6,75 i els regals massa barats dels catalans , els hi donava una renda de 16 a punts (29-13).
En l’inici del segon quart el decorat del partit va canviar de dalt a baix. Les imprecisions van canviar de banda i Marc Gasol, que no va sortir de titular, va aparèixer per aplanar el camí de la remuntada (29-18). Walker responia amb una gran triangulació gallega, però ara era el conjunt gironí que tenia la punteria afinada des del perímetre, i dos triples de Hanzlik i una cistella en el contraatac de Vila posaven els d’Aíto a tan sols cinc punts (31-26). Moncho Fernández, tècnic gallec, va demanar temps mort per redreçar el joc dels seus homes, i ho va aconseguir. Un parcial de 7 a 0 liderat per l’exblaugrana Westermann allunyava les esperances del Bàsquet Girona (38-26).
Quedaven encara més de 5 minuts per arribar al descans i hi havia temps per reduir una mica les distàncies. Gasol i Vila, tot i deixar-se tirs lliures pel camí, es posaven l’equip a les espatlles (38-32), però Dragan Bender, una de les adquisicions més destacades de l’Obradoiro aquest estiu, estava massa còmode sota el tauler i els Girona també estava molt tou en la defensa dels tiradors gallecs. Taylor i Gasol mantenien vives les esperances dels d’Aíto al descans, però s’havia de millorar molt la defensa per tenir opcions de competir en una pista sempre molt complicada (48-37). Una dada significativa en aquest sentit és que el Girona només va fer 4 faltes en 20 minuts.
A la represa va canviar poca cosa. Tot i una acció positiva de Garino, novament l’Obradoiro martiritzava el Girona a base de triples, i Blazevic culminava un parcial de 8 a 0 amb una cistella de 2 que donava la màxima al seu equip (56-39). Garino responia amb un triple, abans d’un tram sense encert dels dos equips que no beneficiava els gironins. Els de Santiago de Compostel·la controlaven a plaer el ritme de partit malgrat que ara ja no anotaven amb tanta facilitat, però als d’Aíto també els hi costava trobar situacions còmodes de llançament. La inèrcia era positiva pels gallecs i un triple de Muñoz al final del període gairebé sentenciava el matx (65-47).
El decorat no canviava en els primers compassos de l´últim quart i l’Obradoiro conservava avantatges properes als 20 punts. Hamzlik va respondre un triple de Walker i en una transició va intentar anotar el segon consecutiu per acostar una mica el Bàsquet Girona, però no h havia manera de baixar ni tan sols de la barrera dels 15 punts. Els dos conjunts s’intercanviaven cistelles i res feia pensar que hi pogués haver un miracle. Scrubb impulsava els gallecs fins a un avantatge de 21 punts (75-54) i en els pocs minuts que quedaven de partit els gironins s’havien de centrar en fer les coses millores per tornar a Girona amb millors vibracions. No va ser possible, i el correctiu encara va ser més important amb el 89 a 63.
