Reacció de l’Olot al Camp d’Esports de Lleida. L’equip de Manix Mandiola es va imposar per la mínima (0-1) gràcies a un gol de penal d’Urri a deu minuts del final. La diana del vigatà va permetre sumar la segona victòria del curs i estrenar el caseller de triomfs a domicili.
La situació de l’Olot no era senzilla. L’equip havia de capgirar la dinàmica per no enfonsar-se més a la classificació de Segona Federació. Els visitants tenien clar que guanyar passava en gran part per no encaixar, ja que a davant els està costant molt marcar.
Ben posats al darrere a la primera meitat, els olotins van saber esperar el seu moment. L’equip no va patir en excés, però Batalla va ser providencial perquè els de la Terra Ferma no s’avancessin en el tram inicial del duel amb una internada de David López. En atac, l’Olot va generar molt poc en els primers quaranta-cinc minuts, només una rematada d’Urri tova a les mans de Vila al límit del descans.
La segona meitat va començar amb domini local. Vint minuts en què Batalla va tornar a salvar els seus i una rematada de Chuli es va estavellar al travesser de la porteria. Mandiola havia donat entrada a Cerdà per Terma a la mitja part, amb la mala sort que l’extrem de Pollença es va lesionar. Abans, però, va ser clau en l’acció del penal prolongant la jugada amb el cap.
A l’últim quart d’hora, l’Olot va despertar i va crear les ocasions més clares fins al moment. Busquets va veure com Ramon Vila desviava al pal una rematada en el minut 74. Just després, un cop de cap d’Ayala a la sortida d’un córner va sortir fregant el pal. Busquets va tornar a reclamar el protagonisme. El davanter de Caldes de Montbui va forçar un penal que s’intuïa clau. Urri va agafar la responsabilitat i no va fallar. L’exjugador del Figueres avançava l’Olot i donava aire a Mandiola.
El partit encara no havia acabat i Adrià Port, jugador en edat juvenil, va debutar i a punt va estar de fer el segon. Li va faltar precisió per culminar en gol una jugada que ell mateix havia iniciat robant la pilota. Amb els nervis a flor de pell, Mandiola va acabar expulsat. El patiment i esforç es van convertir amb alegria amb el xiulet final de l’àrbitre. Ho encarnava perfectament el tècnic basc, eufòric al final de l’enfrontament: «Estic encantat amb tot l’equip. Hem estat molt solidaris, ningú ha aixecat el peu i això es contagia. És el triomf d’un equip». L’entrenador va afegir que l’equip va saber patir: «El Lleida ha tingut més la pilota i ha generat més ocasions, però per jugar fora de casa hem fet un partit molt digne. Volíem acabar amb la fragilitat»
El triomf no permet a l’Olot sortir del descens, però sí que l’acosta als equips de la zona mitjana de la classificació. Capgirar la dinàmica definitivament passa pel Municipal la setmana que ve contra l’Atlètic Saguntí.
