Inglaterra

Anglaterra

Una edició més, l'entusiasme desborda als mitjans de comunicació i els 'supporters' anglesos. Aquest sí, diuen, aquest és l'any en què Anglaterra es coronarà de nou campiona del món del joc que ella va inventar. En les seves vitrines, els 'pross' només llueixen el títol del 1966, aconseguit a casa i en una final no exempta de polèmica davant la llavors Alemanya Federal (4-2).

Des de llavors, totes decepcions i tot just una semifinal, la disputada el 1990 davant, de nou, els alemanys. De res va valer recórrer a recursos de l'exterior, com ho va ser Fabio Capello al Mundial del 2010. Per aquest motiu, a la Federació Anglesa i la pròpia selecció, la cautela és la norma tot i la brillant fase de classificació signada .

Passat ja el temps de Wayne Rooney, el tècnic Gareth Southgate ha construït un equip jove i alegre, encara que una mica imprevisible. El golejador del Tottenham, Harry Kane, ocuparà la punta de l'atac. S'espera molt de Kane després del seu frustrant pas per l'Eurocopa de fa dos anys a França, on Anglaterra va caure davant l'amfitriona.

Al centre del camp és on s'acumula el major talent de la selecció anglesa, amb la consolidació en l'últim any de futbolistes que ja havien despuntat en les categories inferiors. Aquí es troben els creatius Dele Alli (Tottenham) i Lingard (Manchester United) i els ràpids Oxlade-Chamberlain (Liverpool) i Sterling (Manchester City).

Dier i Winks, ambdós del Tottenham, completen la columna vertebral del centre del camp. L'estil de joc i la influència de l'equip londinenc, que dirigeix ??Mauricio Pochettino, són palpables a la selecció anglesa. Southgate vol un equip versàtil i astut en les dues àrees. Per defensar, hi seran el veterà Gary Cahill (Chelsea) i els joves i sempre expeditius Phil Jones (Manchester United) i John Stones (Manchester City).

Anglaterra ha de compensar el fracàs del 2014, quan va quedar fora, juntament amb Itàlia, en una fase de grups en què van passar Costa Rica i Uruguai.