Èxit de la generació bisbalenca del 77

Carles Sanjosé (Sanjosex), Miquel Abras i Jaume Pla (Mazoni) mai havien compartit plegats escenari. I és d'estranyar, ja que tenen molt en comú: són nascuts el mateix any, el 1977; en el mateix municipi, la Bisbal d'Empordà; i tots tres són músics. D'adolescents ja van muntar diversos grups: Sanjosé i Pla van fundar la seva primera banda amb 15 anys, EndeRock; més tard, Abras i Sanjosé van crear Wonderful Baby Doll i, posteriorment, Pla i Abras van fer el mateix amb Red Orange. Però, tot i això, encara no havien sortit junts a escena. Dijous, en el marc del festival de la Porta Ferrada i en un teatre farcit de seguidors locals, els tres bisbalencs van fer-ho possible.

La vetllada va començar amb Sanjosex, que, després de dos anys rodant amb Càntut, va tornar a interpretar diversos temes dels seus quatre darrers discs d'estudi. Van destacar De Girona al Japó, Baix Ter Montgrí, Futur incert o M'agraden els colors. El següent a pujar a l'escenari va ser Miquel Abras, que, tot i fer temps que no publica material nou (ho farà a finals d'aquest setembre vinent) va cantar alguns dels seus grans èxits com Et miro em mires i rius, Gira-sols mirant la lluna, L'últim adeu o Amb tu sóc jo. I per acabar la ronda, Mazoni va presentar un parell de cançons del recent àlbum en acústic Carn, os i tot inclòs i altres hits dels seus anteriors treballs com A.I.L.O.D.I.U., La granja de la Paula, Apocalipsi Now o Eufòria.

Fins aquell moment, els bisbalencs encara no havien tocat plegats sinó que ho havien fet per separat i en format «power trio» amb els seus respectius baixistes i bateries. Va ser llavors quan tots tres van coincidir a l'escenari per interpretar junts una cançó de cadascú. De Miquel Abras, Contradiccions; de Mazoni, No tinc temps i de Sanjosex, Les mitgeres al descobert. El públic, que feia estona que ja estava dempeus i ballava amb energia les melodies dels baixempordanesos, en volia més i entonant el clàssic «no n'hi ha prou» va fer sortir altra vegada als artistes per acabar amb un bis improvisat a ritme de Bob Dylan.

La dita diu que a la Bisbal «tant se'ls en fot quedar bé com mal», però en aquest cas el concert de la generació bisbalenca del 77 va ser tot un èxit.