Abans que Aubameyang, abans fins i tot que Lewandowski, un altre esportista va ser víctima de robatori a Barcelona: Sebastian Vettel, qui, lluny de rendir-se, va perseguir els lladres en patinet. És estrany que a cap guionista de Hollywood se li hagi ocorregut encara que el bo persegueixi els dolents en patinet elèctric, quan és un vehicle que ha demostrat àmpliament la seva fiabilitat a l’hora d’atropellar vianants i, per tant, ha de ser útil per a caçar fugitius. Els carrers de San Francisco, els pendents dels quals han vist persecucions cinematogràfiques de tota mena, serien un gran escenari, amb l’heroi saltant sobre dues rodes entre tramvies.
Vettel, tetracampió de Fórmula 1, es va avançar a la ficció, i va perseguir pels carrers de Barcelona -que no són els de San Francisco, però també acaben en la mar i un dia van tenir tramvies- els pispes que li havien robat de l’interior del cotxe la motxilla amb les pertinences. Si en les pel·lícules, el bo intercepta un vehicle i mostrant la placa demana al conductor que li deixi el cotxe, en la realitat va bastar amb un «sóc Sebastian Vettel em deixes el teu patinet?».
I allà que es va llançar l’aclamat pilot en persecució dels lladres, gràcies que en la motxilla hi anaven els auriculars amb GPS, de manera que en el mòbil de Vettel anava apareixent la ubicació en tot moment. No em diguin que no dóna per a una memorable escena de James Bond.
- Atenció! L’objectiu es dirigeix a plaça d’Espanya pel Paral·lel. Intentaré interceptar-lo tallant pel mercat de la Boqueria- perquè sàpiga el lector que una persecució ha de passar sempre per un mercat, tirant per terra caixes d’enciams i fent saltar a un treballador que tragina un carretó. Malgrat estar habituat a perseguir a Hamilton i a Verstappen, Vettel no va atrapar els malfactors, perquè aquests -segur que havien vist pel·lícules de James Bond- es van desfer dels auriculars, amagant-los en un gerro d’una merceria, on van ser trobats per l’alemany en patinet. No és un lloc tan glamurós com un gerro de Sèvres en un palau ducal, on haurien anat a parar d’haver succeït en la pantalla gran, però la realitat és força més modesta que la ficció.
El vehicle d’on va ser robada la motxilla era un Aston Martin, amb el que es completen les similituds amb James Bond. Vettel pot permetre’s sens dubte tal cotxe, però l’explicació, en aquest cas, és que competeix per a aquest fabricant, i les marques que corren en F1 solen obsequiar els seus pilots amb un automòbil per a usar en la vida privada. Si corres per a Aston Martin o Ferrari, t’assegures un bon auto, mentre que a Renault s’exposa un a que l’obsequiïn amb un Clio. I donem gràcies al fet que Seat no participa en F1 i no hi ha risc d’acabar al volant d’un 600.
Deixar la porta oberta d’un Aston Martin a Barcelona, ciutat on et poden arrencar el rellotge del canell, ni tan sols es considera arriscar-se a ser robat, simplement es dóna per fet. Quan un barceloní es vol desfer d’un estri i no li ve de gust cridar al servei de recollida, simplement el deixa un minut en el seu cotxe amb la porta oberta. Té per segur que, ni que sigui un retrat de la boda dels sogres, l’andròmina serà immediatament i eficaçment sostret.
El competent servei, amb el qual Barcelona provoca l’enveja de les grans urbs del món, té l’inconvenient que no tothom desitja que les pertinences que ha deixat en el cotxe li siguin requisades per desconeguts. Ben segur que l’equip d’Ada Colau està treballant per a solucionar aquesta petita disfunció.
Si aquestes coses ocorren en l’utilitari de qualsevol fill de veí, molt més en un Aston Martin. L’única possibilitat que tenia Vettel que la seva motxilla continués en el seient del vehicle era que, en tractar-se d’un cotxe de luxe, i sent aquests els més buscats pels amics de l’aliè, confluïssin en el moment del furt dues o tres bandes diferents. En enredar-se en discussions sobre qui tenia el dret de robar la valuosa motxilla, haurien donat temps al pilot de tornar i evitar el robatori. Aquestes discussions solen allargar-se, perquè a Barcelona són molts els que creuen tenir dret a robatori, i cadascun esgrimeix jurisprudència a favor seu. Aleshores sol passar el que diu el refrany, i els uns pels altres, queda la casa sense robar. Del cas, quedarà per a la posteritat la persecució en patinet, però més encara la facilitat amb què la propietària d’aquest el va posar a disposició del pilot. Tractant-se de Barcelona, no ha de trigar a posar-se de moda aquest mètode de sostracció de patinets, tan senzill com fer-se passar per un famós víctima de robatori.
-Sóc Ada Colau. Em deixes el teu patinet?
