Els analistes del cor i/o de les cases reials no arriben a un consens sobre les raons del plor d’Iñaki Urdangarin. Com es recordarà, fa un parell de setmanes la revista Diez Minutos va publicar unes fotos en les quals l’ex duc de Palma plora desconsoladament dins d’un cotxe, en companyia de la seva actual xicota, Ainhoa Armentia. Vigilat pels seus escortes, l’encara marit de la infanta Cristina arriba al despatx d’advocats de Vitòria on treballa la seva parella, que interromp la seva jornada laboral per a atendre durant vint minuts a l’home compungit. Ell parla desolat amb molta gesticulació i en un moment donat prorromp en llàgrimes, mentre la noia tracta de confortar-lo amb una abraçada.
L’escena, que va ocórrer a finals de juliol, ha enviat a l’oblit portades de paper cuixé recents que mostraven a Urdangarin i Armentia menjant-se a petons a la platja en el seu «primer estiu de felicitat», o a Urdangarin i Cristina de Borbó junts a Bidart «pel bé dels seus fills» però demostrant-se una gran fredor entre ells, o al clan Urdangarin a Formentera amb papà al capdavant. Dèiem que els comentaristes de la premsa rosa no es posen d’acord en l’origen del desconsol de l’exjugador d’handbol perquè com diria Joaquín Sabina, li sobren els motius.
El divorci no avança. Després del xoc d’assabentar-se de la infidelitat del seu espòs per la premsa, la sisena en la línia successòria espanyola s’ha refet i odia donar la imatge de dona humiliada. La «interrupció de la relació matrimonial» no es formalitza perquè l’esportista olímpic no té ofici ni benefici i així és difícil partir peres. De manera que la parella incombustible que va resistir unida el mediàtic judici pel cas Nóos, substanciat per a ell en condemna a gairebé sis anys per malversació, frau, prevaricació, delictes fiscals i tràfic d’influències; el tàndem que va suportar el desterrament anterior a Washington, quan començaven a investigar-se els escandalosos fluxos de diners públics als esdeveniments esportius organitzats pel cunyat del Rei Felip VI; el duo que va aguantar de bracet ser cancel·lats com a part oficial de la Família Reial i la retirada del ducat de Palma que l’emèrit els va donar com a regal de casament, s’encamina a les seves noces de plata, que se celebraran (és un dir) el 4 d’octubre.
Es va acabar, tot i que no legalment encara, el conte de fades entre la infanta catalana, «la nostra», que va començar el 1997 en una boda a l’engròs a Barcelona retransmesa sota la batuta de Pilar Miró. Enderrocada amb estrèpit i publicitat. Es veia venir, de qui signava els correus electrònics que enviava als seus amics com a «duque emPalmado», vergonyosa anècdota ventilada en el judici per corrupció després del qual va acabar a l’ombra.
La família és la família. Fa molt fred fora de la presó, i plou fora del paraigua de la reialesa. Cristina ha vist el seu germà a Palma, durant les vacances a Marivent amb la Reina Sofia, la seva germana Elena i els fills d’ambdues, i ha rebut a Ginebra la visita del seu pare bandejat a Abu Dhabi. L’emèrit, investigat per irregularitats que podrien haver donat lloc a delictes fiscals, blanqueig de capitals i suborn, assessora en això del divorci la seva filla mitjana, molt enfadat per l’exhibició pública de la traïció marital d’Urdangarin.
Curiós posicionament de «l’amic entranyable» de Corinna, que l’ha denunciat per assetjament. S’haurà sentit algun «ja t’ho vaig dir» en la minicimera d’exiliats en territori neutral. La infanta d’Espanya que, segons expliquen, li va presentar al seu progenitor al maco jove del qual s’havia enamorat en els Jocs Olímpics d’Atlanta 96 amb un «més val que t’agradi» que va sonar a ultimàtum, no desitja enfonsar al pare dels seus quatre descendents, però aquest se sent molt sol en el tràngol. Compta amb la seva pròpia família, i per això ha patit la denegació del permís per a assistir als casaments dels seus nebots als Estats Units per no haver complert la totalitat de la condemna.
Un treball fallit. Urdangarin va rebre un gran aplaudiment fa uns mesos en baixar amb els seus companys a la pista en la celebració del 50 aniversari de l’equip d’handbol del Barça en el qual va militar. Barcelona semblava perfilar-se en l’horitzó de l’exduc ara que no està obligat a pernoctar en una cel·la, ja que el seu antic club li volia facilitar pràctiques com a preparador esportiu. L’emprenedor es proposava tornar per a dedicar-se professionalment a «ajudar persones i empreses a superar problemes», però sembla que el Barça ha descartat tenir-lo en les seves files. Hi ha un coach en la cua de l’atur, i això que encara no ha arribat la difícil tardor de la «fi de l’abundància» que fa uns dies va glossar Emmanuel Macron.
