Ni Ada Colau s’ha comprat una casa de luxe ni la primera proposta de Vox per a les eleccions d’Andalusia era suspendre l’autonomia catalana ni Miquel Iceta va ballar SloMo de Chanel en un acte el dia de la final d’Eurovisió. La desinformació no és nova, però cada any es difonen noves notícies falses. Aquest 2022 no n’ha sigut una excepció. Per això, aquí exposem una recopilació dels fakes més compartits.
Al mes d’octubre, es va difondre que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’havia comprat una casa de luxe al barri d’Horta, però la propietat pertany a un ciutadà estranger des del 2018 i, en la declaració de béns de la líder de Barcelona en Comú, no hi consta cap immoble. Des del partit, afirmen que viu de lloguer a la vora de la Sagrada Família, on ja residia abans de ser alcaldessa.
Uns mesos abans, també es va viralitzar que Colau volia canviar el disseny del panot icònic de la ciutat amb el dibuix d’una flor. No obstant, el que en realitat va fer el consistori va ser obrir una convocatòria per crear un panot més sostenible que «ha de mantenir el disseny tradicional».
Durant la campanya de les eleccions andaluses, es va dir que la primera proposta de Vox «per a Andalusia» era la «suspensió de l’autonomia catalana». No obstant, ni el programa electoral ni cap dels documents de la campanya de Vox al·ludia a l’autogovern de Catalunya. El document que es va viralitzar com a prova no tenia res a veure amb aquella cita electoral, sinó que havia sigut presentat el 2018 en un acte del partit a Madrid i incloïa mesures per a tot Espanya.
Imatges que no són el que semblen
Els representants de Vox al Congrés també van ser protagonistes d’una notícia falsa. Al mes d’octubre, es va viralitzar una imatge del canal 24 horas en què es llegia un rètol que deia «arriben a l’hemicicle alguns diputats retardats». Es tractava d’un muntatge. El mateix usuari que el va crear i el va difondre va reconèixer que ho feia per fer «riure».
Les fotos i els vídeos manipulats estan a l’ordre del dia. Per exemple, en el suposat vídeo del ministre Miquel Iceta ballant SloMo de Chanel, la cançó que realment sonava era Don’t stop me now de Queen. També era un muntatge el cartell de Mercadona que prohibia «introduir bàscules» als seus supermercats.
Tampoc han faltat els vídeos sobre baralles i robatoris compartits com si haguessin tingut lloc a Barcelona, quan en realitat eren de Madrid, el Brasil o l’Hospitalet de Llobregat, en un any en què, per primera vegada en la història, s’ha condemnat a Espanya una persona per incitar a l’odi contra els menors no acompanyats utilitzant una notícia falsa: va compartir un vídeo gravat a la Xina assegurant que era de Canet de Mar.
La desinformació arriba a Tik Tok
La desinformació també ha arribat a TikTok, on s’ha viralitzat un «truc» que recomana posar-se un parell d’alls al nas per expulsar els mocs quan està tapat. En realitat, els mocs que surten al retirar-los es generen precisament a l’exposar-nos a l’all, ja que irrita les fosses nasals.
TikTok també va ser l’origen d’uns vídeos satírics que es van difondre de manera descontextualitzada. En aquestes gravacions, persones migrants afirmaven en to humorístic que cobren de l’Estat «sense fer res» per ridiculitzar els que els acusen de «viure de renda».
Tot i així, alguns usuaris de Twitter, com per exemple l’exdiputat de Ciutadans Marcos de Quinto, els van compartir després com si fossin testimonis reals, malgrat que les xifres que es donaven en els vídeos ni tan sols coincidien amb les ajudes existents.
Engegues la televisió, poses Cuatro i el programa d’Iker Jiménez mostra una gràfica que suggereix que la temperatura mitjana a Espanya s’ha mantingut estable els últims 60 anys. Quin és el problema? Les dades són correctes, però l’escala del gràfic impedeix observar a simple vista que, des de fa 70 anys, s’ha produït un augment de 0,19 graus per dècada, 1,3⁰ en total.
La desinformació també es va colar en els Informativos Telecinco, en què es va dir que, amb un «simple got d’aigua», es podia produir energia per a una família durant tota la seva vida.
La notícia es basava en el recent experiment de fusió nuclear que encara no té aplicacions en la vida real i, a més, estaria parlant de l’anomenada aigua pesant, que no té res a veure amb la que surt de l’aixeta o del mar.