Quiosc

Diari de Girona

El Girona ha deixat escapar 7 punts d’avantatge en els darrers 5 partits

Els de Míchel han passat, en poc més d’un mes, de somiar amb l’ascens directe a veure perillar fins i tot el play-off La derrota a Gijón va acabar d’eixugar tot l’avantatge i només el goal-average manté els gironins a la promoció

Entre Juan Carlos i Bernardo miren de refusar una pilota penjada a l’àrea del Girona durant el partit de diumenge a Gijón. | LA NUEVA ESPAÑA

La trajectòria del Girona els darrers anys està sent una autèntica muntanya russa d’emocions. Entre les garrotades del Lugo i Saragossa (14-15), la decepció amb l’Osasuna (15-16) l’ascens a Primera (16-17), un any per emmarcar en l’estrena a la màxima categoria (17-18), el descens dramàtic (18-19) i dues finals de play-offs consecutives fallides (19-20 i 20-21), els finals de temporada a Montilivi han estat d’allò més distrets. La història diu que han estat més disgustos que alegries i que l’afició de Montilivi s’ha fet un fart de plorar en els dies decisius. Enguany, no sembla que hagi de ser diferent i el Girona té reservat un nou desenllaç, obert encara, per a la seva soferta afició. La trajectòria d’alts-i-baixos que ha dibuixat fins ara l’ha fet passar, d’ocupar posicions de descens ben bé fins a finals d’octubre, a tenir el play-off d’ascens a tocar fa ben poc. Ja se sap però, que el club gironí no es caracteritza per fer-ho fàcil sinó que se sol complicar la vida i així ha estat. Quan semblava que era gairebé un fet que l’equip disputaria la tercera fase d’ascens seguida, ara ja ningú ho veu clar. Les dues derrotes consecutives contra Tenerife (0-1) i Sporting (2-1) han encès definitivament les alarmes després de veure com els de Míchel deixaven escapar un avantatge de 7 punts respecte al setè classificat en només cinc jornades.

Fa només una mica més d’un mes, els aficionats del Girona gairebé s’havien de posar el pitet veient com l’equip meravellava. L’equip enlluernava amb una golejada a l’Eivissa (5-1) a la qual seguiria una victòria èpica a Almeria i una altra de més patida contra el Màlaga (1-0). Tot plegat va fer que l’equip encadenés cinc triomfs i tornés a somiar afegir-se a la lluita per l’ascens directe. Després de la victòria contra el Màlaga, a principis d’abril, els gironins tenien més a prop el segon classificat, el Valladolid (6 punts) que no pas el setè, el Ponferradina (7 punts). El somni es va convertir de seguida en un miratge arran de la derrota a Saragossa (1-0). A partir d’aquí i malgrat que es va superar la Reial Societat B a l’estadi (2-0), les sensacions van canviar com un mitjó. A Cartagena, malgrat no fer un mal partit, l’equip se’n va endur un cabàs (3-0) i, a Alcorcón es va acabar demanant l’hora després d’una bona primera part on Stuani va fallar dos penals (0-1). La visita del Tenerife havia de ser el dia de la confirmació i a fe que els de Míchel van intentar-ho. El Girona va ser superior i va merèixer guanyar o, com a mínim, no perdre un partit que es van endur els canaris (0-1).

La derrota, i l’estat de forma pletòric de Ponferradina i Las Palmas, va fer que tot el matalàs que havia apilonat fins llavors quedés reduït a només un punt. Aquest coixinet va esfumar-se diumenge arran de la derrota a Gijón (2-1) en un altre mal partit dels de Míchel. Tot plegat deixa un escenari on ja només l’average manté els gironins en llocs de play-off a manca de dues jornades pel final. Les matemàtiques diuen que el Girona continua tenint la paella pel mànec i que jugarà la promoció si guanya dissabte el Mirandés i la setmana que ve el Burgos. Ben segur que si l’equip ofereix dissabte la versió mostrada contra el Tenerife, la victòria i el play-off- serà una mica més a prop. Si no, el panorama s’enfosquirà encara un xic més.

Compartir l'article

stats