Les notes, al final de curs. Sempre. Fins que no hi hagi un veredicte definitiu, ja sigui positiu o negatiu, no serà el moment de valorar com ha anat tot plegat. Perquè això arribi encara hi ha mesos i mesos per davant. Un llarg camí per recórrer que comença aquest diumenge al camp del València. Ara bé, tancada la pretemporada, després d’un mes i escaig de preparació, amb amistosos, intensos entrenaments i fins i tot una estada d’uns dies a la Vall d’en Bas, es poden treure les primeres conclusions. Algunes pinzellades per veure quin és el rumb, cap a on va tot plegat, encara que la plantilla no està ni de bon tros tancada i els fitxatges que han arribat s’han d’adaptar. Més enllà dels resultats, amb marcadors de tota mena, i d’un rendiment que ha barrejat llums i ombres, es poden destacar alguns noms propis al mateix temps que s’obre la capsa dels interrogants i es presenten els primers deures que cal fer el més aviat possible.
Castellanos, arribar i moldre
S’han fet sis fitxatges i més que en cauran en els propers dies. El club ha intentat reforçar totes les posicions. Una elles la zona d’atac, perquè respecte l’última temporada s’han perdut efectius, com ara Nahuel Bustos o Pablo Moreno. L’aposta ha sigut clara: buscar un davanter de referència que pugui competir de tu a tu amb Cristhian Stuani. Ha arribat Valentín Castellanos i la seva presentació en societat ha sigut espectacular. Ha jugat tres estones i s’ha convertit en el pitxitxi d’aquest estiu, fent tres gols. Ha perforat les porteries de l’Andorra, Nàpols i també Bolívar. Ara li tocarà demostrar si a la Primera Divisió, un context molt més exigent, sobretot si es compara amb la Major League Soccer, on hi competia amb el New York City, el seu rendiment també és determinant. De moment ha fet números per ser titular a Mestalla o, com a mínim, per a disparar els dubtes de qui ha de ser el davanter titular a València.
Samu esvaeix les incògnites
Va acabar l’últim curs, amb l’ascens a la butxaca, i es va obrir la carpeta de les possibles sortides. S’hi afegia el nom de Samu Saiz. Amb els pertinents interrogants, per descomptat. Dubtes que el futbolista s’ha encarregat d’esvair durant la pretemporada. Quan li ha tocat jugar, ha respost. Ha deixat la intermitència per ser efectiu i decisiu. Assistències de mèrit a banda, l’actitud és la d’un jugador que vol quedar-se i ser important a Primera. Míchel ha captat el missatge, el club també. El tècnic afirmava, uns dies enrere, que està «convençut» que totes les peces de la primera plantilla continuaran. Samu inclòs. El 10, per tant, es quedarà. Pel que ha ofert fins ara, fins i tot no seria gens estrany veure’l a l’onze de diumenge a Mestalla. La Lliga, però, serà molt llarga i caldrà veure quin és el seu grau d’implicació i rendiment.
La maduresa dels joves
A principis de juliol s’anunciaven unes quantes baixes. Hi ha jugadors del primer equip, com ara Bernardo, Ibrahima Kébé, Borja García i Iván Martín, que estan lesionats. I el comptador de fitxatges encara està a mitges. Així ha hagut de treballar Míchel durant les últimes setmanes. No li ha tocat més remei a l’entrenador que recórrer al futbol base, cada cop més potent. Els joves han respost i ho han fet de manera notable. Augmentant la qualitat dels entrenaments, però també rendint a un alt nivell durant els partits. Diumenge, per exemple, va debutar Lluc Matas sota pals i va salvar el seu equip de la derrota amb una intervenció de mèrit a les acaballes. N’hi ha més. A la llista s’hi afegeixen Àlex Sala, Àlex Almansa, Biel Farrés, Joel Roca, Èric Monjonell o Óscar Ureña, entre d’altres. Peces que seran importants en el filial, que sumaran en cada entrenament del primer equip. Algun d’ells, això sí, podria sortir cedit.
Un equip camaleònic
Míchel va aterrar a Girona fa un any amb una idea al cap. La va intentar traslladar als seus jugadors però, condicionat pels resultats, d’entrada força dolents, es va anar adaptant a la idiosincràsia instal·lada des de fa temps a Montilivi. L’aposta per jugar amb tres centrals ha donat els seus fruits i és així com es va acabar pujant a Primera. Ara bé, aquest no és l’únic dibuix que ha treballat d’equip. Durant l’estiu se l’ha vist apostar per aquest sistema, però al llarg dels partits Míchel ha anat variant les seves peces i també ha fet jugar l’equip amb una línia de quatre al darrere durant molts minuts. Dos o tres centrals, carrilers profunds o laterals menys ofensius... Possibilitats n’hi ha un grapat. És cert que la baixa d’un central com Bernardo ha obert el ventall, i que durant setmanes, només hi havia Valery per jugar a l’esquerre. Ara, amb tot plegat, cal veure com s’iniciarà aquesta aventura a Mestalla.
Terrats, sorpresa agradable
Ramon Terrats té només 21 anys i va aterrar a Girona per reforçar-ne el filial, de Tercera RFEF. Per mèrits propis es va guanyar la confiança de Francisco Rodríguez, primer, i més tard de Míchel Sánchez. S’ha fet gran acumulant minuts a Segona i ni l’ascens l’esborrarà del mapa. Ha sigut un dels jugadors amb més protagonisme durant la pretemporada, actuant al mig del camp i també perfilant-se a l’esquerra en una defensa de tres homes. Polivalència al servei de l’equip amb un resultat notable, que el confirmen a la plantilla i el conviden, almenys d’entrada, a debutar a Primera aviat. Veient com ha rendit fins ara i els efectius que hi ha a disposició, que jugui a València, diumenge, no és ni de bon tros una bogeria. La seva adaptació a l’elit i l’evolució, a l’espera de possibles fitxatges i del retorn dels lesionats, confirmaran si té o no continuïtat. De moment, el crèdit se l’ha guanyat a pols.