Amb un poder adquisitiu superior a la mitjana, Marcelo Claure va decidir un dia invertir part del seu capital en un club de futbol que, d’entrada, li quedava ben lluny. L’empresari bolivià, CEO de Softbank Group Internacional i alhora membre del consell executiu i de la junta directiva d’empreses de renom, va unir la seva capacitat per moure el seu patrimoni amb la seva afició per l’esport. Ja no només controla el Bolívar i havia tingut una participació de l’Inter de Miami, sinó que la seva visió va anar més enllà de l’oceà Atlàntic. Seduït pel projecte i convençut que la jugada li donaria resultats, el 2020 va apostar pel Girona, on hi va entrar per la porta gran. S’acabava de baixar a Segona i Claure va entendre que era el moment idoni per posar-hi diners, segur que n’acabaria guanyant amb el pas de les temporades. És el segon accionista a Montilivi, amb un 35 per cent del pastís, només superat pel 47 que controla el City Football Group, i per sobre del 16 de Pere Guardiola. Un pes pesat. De tant en tant es deixa caure per Girona i dissabte passat va vibrar de valent, a Palamós, veient el Trofeu Costa Brava contra el Bolívar. Va ser llavors, ja païda l’apagada general i amb el partit dat i beneït, quan va passar revista. Valorava el present i també el futur immediat i ho feia amb optimisme i il·lusió.
Sobretot perquè després de dos intents frustrats, el Girona competirà de nou a Primera. Just per coses així es va rascar la butxaca dos estius enrere. «Aquesta era l’ambició des del primer dia. Quan vaig decidir comprar una part accionarial del club va ser per això. Ens ha tocat esperar més del compte, però ho hem seguit intentant i sent perseverants ho hem aconseguit. Estem fent un equip que ens pugui permetre quedar-nos aquí, aquesta és la nostra ambició. Amb el material humà que tenim, comptant els jugadors i l’entrenador, tothom està molt il·lusionat perquè el Girona sigui de Primera». Això de la il·lusió ho repetia i repetia. Se li veia a la cara. L’aposta està donant els seus fruits i Claure, el que no vol ara, és aturar-se.
Ara bé, com a bon home de negocis que és, no vol córrer més del compte. «Hem d’anar poc a poc», avisava. I afegia: «El que volíem en un primer moment era arribar fins aquí. Després, quedar-nos. No és fàcil. Cada any intentarem millorar per convertir-nos en un gran equip». D’una banda, toca millorar la plantilla. És evident, perquè la competició així ho exigeix. «A la pretemporada ja s’estan veient algunes individualitats. La gent que ha arribat fa poc s’està mostrant. Per exemple Castellanos, que té una gran capacitat per marcar i això és el que s’espera d’ell. És el punt de partida per fer un equip amb molta gent nova». Parlava d’un «esforç important» que ha servit per realitzar «bones contractacions» perquè «tenim aspiracions importants» i el clar objectiu de «quedar-nos a Primera». De moment, segons el seu parer, «s’està fent una bona feina».
Ara bé, és del parer que «el projecte ha de créixer en la vessant esportiva i també pel que fa les instal·lacions. En aquest sentit, tenim plans i els anunciarem en el moment adequat». Tocava llavors parlar, per exemple, de la futura ciutat esportiva o d’una hipotètica renovació de l’estadi de Montilivi. «El Girona és un equip de Primera i, per tant, ha de tenir una infraestructura de Primera. Té accionistes que tenen la capacitat econòmica perquè així sigui. Però com tot projecte, s’ha d’estudiar i mirar de no cometre cap errada. En el moment adequat es faran els anuncis pertinents».
