Divuit anys feia que el Girona no encaixava cinc gols en un partit a Montilivi. Alguns potser se’n recordaran de la desfeta contra el Sabadell de Rubi (2-5) de l’octubre del 2004, d’un Girona fet per pujar a Segona i que acabaria baixant a Tercera. Eren altres temps, sí i el panorama, enguany, és radicalment diferent. L’equip és un clàssic del futbol professional i ara, a Primera Divisió mira els ulls a qualsevol rival que tingui al davant, sigui del nivell que sigui. En l’última jornada, van tenir contra les cordes el Betis i ahir els gironins van aguantar l’intercanvi de cops amb la Reial Societat durant força minuts. Ara bé, la contundència dels bascos va fer esvair qualsevol opció de victòria i també d’empat, en un partit en què els de Míchel van posar al descobert unes mancances defensives que haurien de començar a preocupar. La llum de Riquelme i la passió de Taty Castellanos no van ser suficients per sumar cap punt davant d’una Reial infal·lible, que va veure porteria en els cinc xuts que va fer entre pals. Una efectivitat del cent per cent que va acabar amb la capacitat de resposta d’un Girona que havia estat capaç de situar-se 2-1, gràcies als gols de Riquelme i Arnau, i també 3-2 amb la diana de Castellanos només començar la segona part. La festa es convertiria en un malson partir del 3-3 de Brais Méndez en un llançament de falta que no va tocar ningú i que va fer fondre els ploms defensius definitivament al Girona. Tres minuts després Zubimendi aprofitava una indecisió per fer el quart i, amb els de Míchel bolcats, Kubo feia més gran la ferida amb el cinquè i definitiu gol. Una sagnia de gols d’allò més dolorosa per a un Girona que, altre cop, es va endur aquells odiosos copets a l’esquena al final del partit que tanta ràbia fan a Míchel, aquest cop, per haver estat capaç de fer tres gols a la Reial.
El partit prometia ja d’entrada. Veure enfrontar-se dos equips amb una proposta de joc tan atractiva com el Girona i la Reial Societat, sobretot per un espectador neutral, era un bon pla per passar la tarda. L’afició blanc-i-vermella també ho veia així i va respondre amb la millor entrada de la temporada, fins ara. El matx no va decebre, no. Vuit gols alguns dels quals de traca i mocador i alternatives al marcador fins ben bé a les acaballes quan al Girona se li va acabar la capacitat de resposta i la Reial el va estabornir definitivament. La llum de Riquelme va ser insuficient per aturar el xafarranxo de combat dels bascos que, davant l’excessiva permissibilitat del Girona, van aprofitar totes i cadascuna de les situacions de gol que van crear per endur-se els tres punts. Qüestió d’efectivitat? Potser sí, però ajudada, alhora, per les facilitats de la defensa local.
Li va costar al Girona entrar al partit. Tant que va necessitar que Sorloth el despertés amb la primera arribada després d’una gran assistència de Kubo per l’esquerra. A partir d’aquí i després de no passar del mig del camp durant gairebé vint minuts, el Girona va reaccionar. I de quina manera. Després de fer un túnel a Zubimendi, Riquelme va clavar la pilota a l’escaire per fer un dels millors gols que es recorden a l’estadi els darrers temps. L’1-1 va animar els de Míchel que van insistir i van trobar el segon en un cop de cap d’Arnau dins l’àrea. El Girona s’avançava i oferia bons minuts de joc i arribades. Abans de la mitja part però, Sorloth va aprofitar que Juanpe trencava el fora de joc per tornar a anivellar el partit. Massa fàcil per al noruec que s’exhibia a Montilivi.
La represa va començar amb un ensurt de Merino que va ser respost amb un eslàlom des del cercle central de Castellanos que va finalitzar amb el tercer gol gironí. Remiro no va poder aturar el xut sec de l’argentí que avançava altre cop els gironins. Míchel, a la cabina, sancionat, es fregava les mans i Gutiérrez va fregar el quart. Tot i això, el partit es giraria com un mitjó arran de la falta de Brais Méndez que va entrar sense que ningú la toqués (m.68). Tot i que el VAR es va revisar una bona estona si hi podia haver fora de joc posicional, finalment el gol va pujar al marcador. El Girona va quedar tocat anímicament i la Reial va enflairar-ho perquè, tres minuts després, Zubimendi aprofités una manca d’entesa entre Juanpe i Bernardo per tornar a avançar la Reial. Amb 3-4, Míchel va retirar Juanpe del camp per fer entrar Valery i passar a jugar amb un 4-2-3-1. Amb Ureña i Couto ja al terreny de joc i el Girona bolcat, Remiro va evitar que Riquelme tornés a igualar el partit amb una gran aturada. Els gironins es van bolcar a l’atac a la recerca de l’empat i van veure com Take Kubo va fer més encara grossa la ferida en finalitzar un contracop començat per Sorloth, l’heroi txuri-urdin a qui ningú va poder frenar ahir. Montilivi, tot i la desfeta, va acomiadar l’equip amb una sonora ovació.
