Extraterrestres al camp de Mart

El programa PANGEA-X de l'Agencia Espacial Europea entrena astronautes per, si arriba el dia que l'home trepitgi Mart, sàpiguen què han de fer per trobar rastres d'ADN que confirmin l'existència de vida microbiana extraterrestre en les parets de túnels de lava ocults en el subsòl del planeta vermell.

No es té noticía que a sota del camp de Mart de Girona -ahir, durant gairebé tres hores, seu d'un espectacle «blau»-, hi hagi cap rastre de matèria magmàtica -busquin-la, en qualsevol cas, a la Garrotxa. Sí que hi ha constància que en aquest espai de la Devesa l'activitat marciana existeix: en poden donar fe els centenars de testimonis que omplien la gran carpa que l'acròbata de la cultura Genís Matabosch hi ha instal·lat per uns dies, els que durarà el Festival Internacional de Circ Elefant d'Orque ha fet un viatge sonat de la Figueres de Marta Felip a la capital de l'altra Marta, Madrenas.

Com s'entén, sinó, que la superdona Alyona Tsvetkova pugui fer el que fa amb les cintes aèries? Quina altra explicació possible hi ha, sinó, que els malabaristes de la Troupe Chugonov ens deixin als terrícoles sense respiració? Per no parlar de la revolució dels, valgui la redundància, Revolution Gauchos, uns argentins que ballin com ballen el malambo.

No són «d'eixe món»

No, els artistes de l'espectacle Blau que en una nit glaçada de febrer va donar per encetada la vuitena edició de la gran festa circense no són «d'eixe món», que diria Raimon. No hi ha volta de full. Abillat per a l'ocasió, el mestre de cerimònies Matabosch es va entregar en cos i ànima a la hipèrbole per donar pas a setze números. Ja hi podia posar adjectius, ja, que es quedava curt, perquè monstres com el duo Kalutskikh, rusos, musculatura pura, plasticitat extrema, van deixar la grada sense alè. I després va venir l'exhibició aèria de la Troupe Shatirov del Rosgoscyrk, el Circ Estatal de Rússia per als profans en llengües eslaves, la prova que una mundana escala pot donar per molt. Kalutskikh, Rosgocyrk... noms impossibles per a espectacles impossibles. Ni la criptonita deu aplacar els superherois del «planeta Elefant».

Encara més difícil

Encara més difícil: segona part i els funambulistes «a gran alçada» del National Circus of Pyongyang, capital de la República Popular Democràtica de Corea, presidida per l'extraterrestre Kim Jong-un, líder suprem, tirà educat a Suïssa -la confederació abanderada dels Drets Humans- superen el llistó que els marcians del primer acte havien deixat enlaire i fan aixecar el públic de la cadira amb un espectacle de potència nuclear.

«Ohs!», «ais!» i «uis!»

I encara quedaven -això: més difícil, encara- els vistosos i precisos cops de fuet de Malhaz Annayev, del Turkmenistan, que pel nom bé podria ser d'una altra galàxia; les acrobàcies sobre rodes del Duo Evolution, vingut de Cuba ( ¡Libre!-que res tenen a veure amb texans dissenyats per Armani- i els no pas terrenals exercicis dels icaris xinesos Jinan Acrobatic Troupe, que amb l'ajuda de peus, cames i braços elaboren coreografies perfectes que desafien les infalibles lleis de Newton.

Després de dues hores llargues arrencant «ohs!», «ais!» i «uis!» d'un públic tan entusiasta com heterogeni, els extraterrestres aterren de nou a la lona per provocar plegats i en desfilada l'apoteosi final, ben acompanyats, com en tota la funció, per la música de l'Orquestra de Carmino d'Angelo (francès amb cognom de ressonància italiana; en el Circ Elefant d'Or, on no hi ha elefants, per cert, res no és el que sembla).

Molta merda

Queden quatre dies d'espectacles més i menys voladors, poc o gens identificats al terrenal camp de Mart. Funcions aptes per a tots els públics sota pena, això sí, de fer patir aurícules i ventricles a còpia de números sistòlics i diastòlics que encasten l'ai al cor. I entre tanta respiració continguda balsàmiques resulten les pallassades -en el sentit literal del terme- d'Anatoly Okulov, que comparteix nom amb els cosmonautes soviètics Beriozovoi (1942-2014) i Solovyev (retirat, però que conserva encara el rècord mundial de passejades espacials). Terapèutiques sessions breus de risoteràpia col·lectiva. L'estrena del certamen internacional de circ de Girona, ciutat avesada a festivals culturals i no tant, ja és un fet. La tropa marciana -no hi ha més volta de full- ha vingut per quedar-se uns dies amb nosaltres.

Molta merda.