El trànsit d’autobusos a la zona de Pedret és constant però no s’arriba al col·lapse. Hi ha espai perquè tres autobusos parin i descarreguin o carreguin els visitants. Van ràpids i tots ho fan en menys de cinc minuts. Hi ha estrès fins cap a les onze i després el ritme frenètic afluixa. Hi ha policia regulant les parades. Sembla un gran premi de Fórmula 1. Els autobusos que descarreguen els grups marxen i han d’esperar a l’aparcament de Fontajau, ple de gom a gom. Pràcticament com mai.
En un autobús de Barcelona baixa Araceli Martínez. Ha visitat Girona en altres ocasions però mai per Temps de Flors: «Crec que hi haurà molta gent perquè està ple de cotxes i autobusos», exclama. El seu pronòstic és cert. Reclama a una amiga seva que es tregui la mascareta que ja són fora de l’autobús, però aquesta li fa que no, que es cremaria la boca.
Mentrestant, en un altre autobús hi estan pujant un grup de nord-americans. Ja marxen cap a Figueres, al Museu Dalí i han arribat a Girona des de Barcelona. I són dos quarts de dotze del matí. Entre elles la californiana Tina, que té temps per dir que tot és molt bonic. No hi ha marge per parlar perquè han de marxar ràpid de la zona. Venien a Girona en una excursió programada per veure la ciutat i alguns dels seus elements patrimonials històrics. Ho han pogut fer, tot i que han hagut de respectar el sentit dels itineraris i esquivar altres visitants a la ciutat.
Un grup de valencianes que passa per la zona dels canons dels jardins de Pedret. Mai havien estat a la ciutat per Temps de Flors ni a Girona. Els hi ha encantat el que han vist. «Sobretot l’escalinata de la Catedral», apunta Maria José Boscà Roig. Estan de vacances un dia a Lloret de Mar.
Arriba un grup molt nombrós de francesos amb diversos guies. Són les dotze i marxen cap a dinar a Salt. Omplen dos autobusos. A darrera baixa un grapat de gent molt ben vestida. Són de Saragossa i van a un casament a l’església de Sant Fèlix. Veuran el muntatge floral a les escales que homenatja el bisbe Francesc Pardo.