«L’art s’ha de mirar amb els sentiments, no amb l’enteniment», assegura Jaume Roser, el director i escultor de Parc Art a Cassà de la Selva, fent referència al pintor Antoni Tàpies.
L’escultor va descobrir als setze anys, arran de l’avi dels nois per a qui treballava en un taller, que li agradava l’escultura. A partir d’allà, tot va anar in crescendo.
L’any 1967 va fer la seva primera exposició mostrant tot el que havia fet fins aleshores, tot amb ferro forjat, mobles inclosos, afirma. Temps més tard, va fer més exposicions a Salt i Girona on va conèixer artistes importants del moment i «em van començar a encomanar coses; i així vaig arrencar».
El seu taller estava a l’interior de la botiga de quinze metres quadrats de la seva mare on tenia «un caragol que s’obria fins a quaranta mil·límetres, la màquina de serrar, i vaig començar a treballar així» explica Roser. Ha après l’ofici tot sol i sense que ningú li ensenyés, ja que «la gent de la meva edat no té formació artística», explica mentre afegeix que ell considera que ha nascut amb un do i que aleshores «ja sabia mirar i sabia veure les formes per poder crear, si no les saps veure, no les saps aplicar», afirma.
De totes maneres, l’artista s’ha centrat l’escultura durant els seus anys de jubilació i no tant en la seva vida professional, la qual ha destinat a crear una empresa que ha acabat oferint utensilis i tot el relacionat amb el món de la carn. Actualment, és el seu nebot qui la dirigeix.
«Ja tenia mans, maneres i màquines, vaig fer un ‘divertimento’ com dic jo, no per ser un escultor, sinó per passar-m’ho molt i molt bé»
Des de que es va jubilar es va dedicar més a la creació artística, i va poder visitar diferents parcs d’escultures a altres països, com ara a Anglaterra, Estats Units, Holanda, entre altres, «per tenir-hi una idea», comenta. Arran d’anar-se nodrint d’altres escultors va començar a fer el Parc Art amb l’ajuda de l’arquitecte Pradella, i afirma que, com «que ja tenia mans, maneres i màquines, vaig fer un ‘divertimento’ com dic jo, no per ser un escultor, sinó per passar-m’ho molt i molt bé».
Diversitat d’escultures al parc
A Parc Art hi ha unes dues-centes escultures d’una vuitantena d’artistes; alguns li han regalat l’obra, altres simplement han volgut tenir l’escultura al parc, n’hi ha que hi estaven interessats i «han fet un preu interessant», o perquè els interessa perquè saben que el parc el visita molta gent. D’aquestes dues-centes n’hi ha seixanta de Jaume Roser. Les peces estan fetes des d’acer inoxidable, pedres, ceràmica, ferro o bronze.
El Parc ha marcat un abans i un després a la vida de Roser, que assegura que «m’ha omplert aquests vint anys. No soc un home d’estar quiet, m’agrada fer coses sempre i he fet el que m’ha semblat», tot i que afirma que a l’inici no s’imaginava crear un parc així de gran.
Actualment, compta amb l’ajuda de la seva filla petita amb les visites, per exemple, de les escoles. Amb ella i el seu caràcter perfeccionista que reconeix que té, tiren endavant el parc i repeteix que s’ho ha passat molt bé durant aquests anys anant amunt i avall coneixent l’art i als seus artistes.