Al·lèrgia a les picades d'insectes

Per Cecilia Vega

Si parlem de picades d'insectes, ¿quina és la seva incidència i quines picades solen donar més problemes d'al·lèrgia?

L'al·lèrgia a les picades dels insectes constitueix un problema important, ja que causa morts en persones sanes. Són probablement responsables d'algunes morts sobtades i inexplicades. L'al·lergen, contingut al verí, l'injecta l'insecte a través de la pell, burlant així una de les barreres clau de protecció de l'organisme, i des d'allà té accés directe i immediat al sistema immunitari, per la qual cosa les reaccions poden ser molt ràpides.

Les picades solen provenir d'insectes socials i la majoria són himenòpters. Hi ha dues famílies importants: els vèspids i els àpids. Els vèspids (vespa de jaqueta groga, la vespa xana i la vespa comuna) nien a la terra i fàcilment es remouen durant activitats agrícoles o de jardineria; també són atrets pel menjar i ronden en zones de pícnic, especialment a l'estiu i la tardor. La segona família la constitueixen els àpids, que inclouen les abelles i els borinots; aquests solen ser pacífics i només piquen quan són molestats.

Les persones poden ser al·lèrgiques a una o diverses espècies, per la qual cosa la identificació de l'insecte és cabdal per poder establir un diagnòstic i indicar correctament el tractament.

Altres insectes d'interès en al·lergologia són les paparres dels coloms. Els coloms, freqüents a les grans ciutats, es posen a les teulades dels àtics. Allí desprenen les seves paparres i aquestes, generalment a la nit, ataquen els llogaters de la casa. De vegades, és difícil identificar-les com a causa de les reaccions al·lèrgiques, ja que s'amaguen bé i moltes vegades passen desapercebudes. En contrast amb els insectes que piquen, els mossegadors, com els mosquits i tàvecs, poques vegades provoquen reaccions al·lèrgiques greus. Finalment, també s'han descrit reaccions a la mosca groga i als xinxes besadors.

¿Quins són els símptomes i les manifestacions d'aquesta al·lèrgia?

En la majoria dels individus al·lèrgics a aquests verins, la reacció habitual sol ser de tipus local; apareix una gran inflor a la zona de la picada de més de 10 centímetres de diàmetre, acompanyada d'intens dolor, picor, i envermelliment, tot això de forma immediata, encara que de vegades passa a les poques hores i pot durar entre 2 i 7 dies (reaccions locals tardanes).

En altres ocasions tenen lloc reaccions sistèmiques, els símptomes de les quals s'inicien al cap de pocs minuts de produir-se la picada. Aquestes reaccions en molts casos revesteixen poca gravetat, serien les urticàries generalitzades, que es poden acompanyar d'angioedema, és a dir, inflor de qualsevol àrea facial (parpelles, llavis, etc.); encara que altres vegades poden arribar a posar en risc la vida del pacient (les reaccions anafilàctiques afecten diversos òrgans i sistemes).

En el cas de reaccions greus (anafilaxi) els primers símptomes són, en general, cutanis (intensa picor, calor generalitzada, eritema, urticària amb edema o sense), i s'associen en gran mesura a quadres d'ansietat, seguits de tos, dificultat per respirar, opressió al pit, dolors abdominals, nàusees, vòmits, etc. i poden originar un quadre de col·lapse circulatori o edema pulmonar anomenat xoc anafilàctic que representa una situació d'extrema gravetat i mortalitat

¿Fins a quin punt és una al·lèrgia greu?

Entre el 15-25% de la població presenta sensibilització al verí de vespes o abelles (himenòpters), en el cas dels apicultors puja fins al 36% en estar-hi especialment exposats. Les reaccions greus (generalitzades) apareixen entre el 5-15% de la població. No es disposa de dades fiables sobre la mortalitat, però probablement sigui més gran del que se suposa i alguns casos de mort sobtada siguin deguts a aquesta al·lèrgia.

¿Hi ha un tractament?

El primer que cal fer és extreure el fibló sense esprémer-lo (en cas de tractar-se de la picada d'una abella) i allunyar-se de l'àrea on hagi passat la picada per impedir un atac massiu, ja que quan una vespa pica allibera una feromona que incita altres membres de la colònia a picar.

Les reaccions locals es tracten mitjançant l'aplicació de fred a la zona de la picada, antihistamínics i corticoides tòpics o sistèmics.

Les reaccions greus es tracten segons el protocol habitual de l’anafilaxi. Si una persona ja ha patit alguna reacció sistèmica per picades és convenient que porti sempre adrenalina autoinjectable en xeringa precarregada per a injecció intramuscular de 0,15-0,30 ml en nens i 0,30-0,60 ml en adults, per si tenen lloc nous atacs.

¿Es pot guarir aquesta al·lèrgia?

La resposta és sí. A diferència d'altres causes d'al·lèrgia, hi ha una alta possibilitat de curació gràcies a les vacunes amb extracte de verí d'aquests insectes. La seva eficàcia està àmpliament demostrada. La seva administració es realitza mitjançant injeccions a l'avantbraç un cop al mes durant uns 3 - 5 anys. Amb aquestes vacunes s'aconsegueix tolerància davant del verí de l'insecte, de manera que la persona amb al·lèrgia reacciona igual que la persona que mai no ha patit al·lèrgia. Fins que no s'aconsegueix aquest efecte, la persona al·lèrgica ha de continuar amb les mateixes precaucions.

L'especialista d'al·lèrgia és el que us comentarà si, si escau, està indicat o no vacunar-se, durant quant de temps i quan s'ha d'interrompre.

L'efecte terapèutic de la vacuna és durador, de manera que als 10 anys de la fi de la immunoteràpia, al voltant del 90% dels pacients continuen estant protegits.

Les recomanacions generals per a prevenir les picades durant les èpoques de major activitat (d'abril a octubre) són:

• No acostar-se a ruscos, bresques d'abelles, ni a nius de vespes.

• En les piscines procurar no trepitjar vespes pels voltants de les dutxes, on acudeixen a beure.

• Usar roba de colors poc cridaners i no usar perfums quan s'acudeixi al camp.

• Abstenir-se de caminar per horts o camps amb abundants flors.

• Durant l'època de calor, si es beu algun líquid ensucrat, comprovar que no hi hagi abelles o vespes en les vores del recipient.

• Si una abella o vespa es posa sobre alguna part de la nostra anatomia, no intentar matar-la ni espantar-la; és millor romandre quiet o fer sol moviments lents fins que s'allunyi.

• Tingui especial cuidat si va amb bicicleta, moto o amb cotxe descapotable per zones d'abundants flors; els insectes poden xocar contra vostè i picar-los.

• En el cotxe: viatjar amb les finestretes tancades i portar un esprai insecticida. Si entra un d'aquests insectes, ha de detenir-se, baixar del cotxe, polvoritzar dins amb l'esprai insecticida, tancar-lo i assegurar-se que l'insecte ha mort o fugit, abans de reprendre el viatge.

Quan acudir al metge? Com pot ajudar-nos un al·lergòleg?

Ha d'acudir al metge si apareixen reaccions en llocs diferents al de la picada, és a dir reaccions sistèmiques que afecten diferents parts del cos. Per exemple: no és normal que ens piqui una vespa en un peu i se'ns inflin els llavis o les parpelles, o que apareguin faves (urticària) o dificultat per a respirar o ganes de vomitar amb marejos...

Aquestes reaccions poden ser extremadament greus, i fins i tot mortals i solen aparèixer de manera immediata als pocs minuts de la picada.

Les reaccions sistèmiques més habituals que han d'alertar-nos sobre una possible al·lèrgia són: urticària (faves pel cos), inflamació d'ulls, boca o qualsevol zona separada de la picada, esternuts, picor i mucositat nasal, llagrimeig i picor d'ulls, tos, ofec, xiulades en el pit (asma), marejos i pèrdua de coneixement.

Qualsevol persona que presenti una reacció sistèmica després d'una picada d'abella o vespa, ha d'acudir a l'especialista per a realitzar l'estudi alergológico adequat. Aquest estudi consisteix en proves cutànies (en la pell) i anàlisi de sang. Amb el seu resultat l'al·lergòleg li confirmarà si té o no una al·lèrgia a aquests insectes i, el més important, li explicarà el tractament més adequat per al seu cas en particular.