Segueix-nos a les xarxes socials:

«Slow food»: Una manera diferent de viure

Carlo Petrini és l'ideòleg d´aquest moviment ecogastronòmic d'abast mundial

«Slow food»: Una manera diferent de viure

El moviment Slow Food va ser fundat per Carlo Petrini al Piemont com un moviment de resistència per combatre el fast food. Proclama preservar la cuina cultural i les plantes i llavors associades, animals domèstics, i el cultiu dintre d'una ecoregió. Això va ser la primera part establerta del més ampli Slow movement.

L´Slow Food va començar al Piemont amb la fundació de la seva organització precursora, Arcigola, el 1986. L'organització s'ha expandit fins a incloure més de 100.000 membres amb seus a més de 122 països. En total, existeixen 800 locals Convivia. L'estructura organitzativa és descentralitzada: cada Convivia té un líder que és responsable de la promoció dels artesans i els grangers locals, a través d'esdeveniments regionals com ara «Tallers del gust», tastos de vi, o mercats de grangers.

Objectius

El moviment Slow Food incorpora una sèrie d'objectius a dins de la seva missió, incloent-hi:

- La formació i el mantenimient de bancs de llavors per a preservar les varietats relíquia en cooperació amb els sistemes de menjar local.

-El desenvolupament d'una «arca del gust» per a cada ecoregió, on les tradicions culinàries locals i el menjar són cèlebres.

- La preservació i la promoció de productes de menjar local i tradicional, juntament amb la seva tradició popular i la seva preparació.

- L'organització del processament a petita escala (incloent instal·lacions per al sacrifici i producte fresc (curta durada).

- L'organització de celebracions de cuina local a les regions (per exemple, el Feast of Fields (Festival dels Camps) que es fa a algunes ciutats a Canadà).

- La promoció de l«l´educació del gust».

- L'educació dels consumidors sobre els riscos del menjar ràpid.

- L'educació de la ciutadania sobre els desavantatges de l'agricultura de negoci comercial i les «granges fàbrica».

- L'educació de la ciutadania sobre els riscs del monocultiu i la dependència a molt poques varietats.

- El desenvolupament de diversos programes polítics per preservar les granges familiars.

- La pressió per a la inclusió de la preocupació per les granges orgàniques a les polítiques agrícoles.

- La pressió contra el finançament del govern a l'enginyeria genètica.

- La pressió contra l'ús de pesticides.

- L'ensenyament d'habilitats de jardineria a estudiants i presoners.

- La promoció del consum ètic als mercats locals.

- La promoció d'una educació lenta i de qualitat. Les estadístiques mostren que Europa, i Alemanya en particular, és un consumidor molt més gran de menjar orgànic que els Estats Units.

Slow Food ha contribuït a l'augment de la sensibilització per la salut a Europa.

Productes

A Espanya hi ha actualment 113 productes catalogats, dels quals a Catalunya tenim: la patata del bufet, l´ovella ripollesa, la cabra catalana, el gall del Penedès, els brotons i espigalls, la col paperina, l´escarola perruqueta, la garrofa, l´all de Belltall, la guixa, la ceba coll de Nargó, la tomata rosa d´Albesa, la tomata trumfera, l´oli d´oliva Sarrut, i el bitxo de Tiurana. Els Baluards (Presidia en anglès) són projectes a petita escala per ajudar als productos a conservar els seus mètodes de treball i protocols d´elaboració tradicional artesanal. Van ser concebuts per Slow Food el 2000 i constitueixen el braç actiu de l´Arca del Gust. Es basen en contextos geogràfics locals específics al món. Les estratègies poden variar en funció del projecte i del producte, però els seus objectius són sempre els mateixos, tant si impliquen a un sol productor, com a milers de persones. Aquests principis són:

- Promoure la producció artesanal.

- Establir amb els productors un protocol sobre tècniques de producció i objectius de qualitat.

- Garantir un futur viable a aquests aliments.

A Itàlia existeixen més de 200 Baluards, i un centenar a la resta del món (com l´arròs Bari del centre de Borneo, la vainilla Mannara de Madagascar o el formatge Osceypek de les muntanyes Tatra de Polònia). A Catalunya són baluard del gust les mongetes del ganxet i el vi de malvasia de Sitges.

Carlo Petrini, gastrònom, escriptor i activista italià és una de les persones més influents del món dins del moviment de l'agricultura sostenible i la biodiversitat. En el centre del seu pensament hi trobem la idea que cal defensar el petit productor i oposar-se al poder de les grans indústries agroalimentàries. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals.

Prem per veure més contingut per a tu