Laura Pausini: «Vaig descobrir el festival d’Eurovisió a Espanya»

Des que Laura Pausini va guanyar el festival de Sanremo el 1993, quan tenia només 18 anys, hi ha una pregunta que sempre l’ha obsessionat: ¿Com hauria sigut la seva vida sense aquella victòria? «Deu ser que soc melancòlica. Però, quan una persona com jo, que mai havia somiat ser famosa, viu amb tot això des de fa tants anys, no s’oblida del que era abans», es justifica. Ara, amb 47 anys, s’ha decidit a plasmar els seus pensaments sobre com hauria sigut aquella altra vida, allunyada dels focus i els grans escenaris en una pel·lícula documental, Laura Pausini. Un placer conocerte, que Amazon Prime Video estrena avui dijous.

La pel·lícula recull moments de la vida familiar i professional des que va començar a cantar amb el seu pare al piano-bar amb 8 anys fins a la seva faceta com a mare de la petita Paula, de 9 anys, fruit de la seva relació amb el músic i productor Paolo Carta. Tot i que també li dona l’oportunitat de recrear aquesta altra vida inventada interpretant-se a si mateixa. «Pot semblar que estic actuant, però en realitat estic fent de mi mateixa» assegura.

Posseïdora d’un envejable palmarès en el qual figura un Globus d’Or (per Io sì, de la pel·lícula La vida por delante, per la qual també va estar nominada a l’Oscar) i diversos Grammy i Grammy llatins, la intèrpret d’èxits com La soledad i Se fue és una dona que necessita nous estímuls en la seva carrera. Aquest any no li faltaran, ja que serà presentadora d’Eurovisió al costat de Mika i Alessandro Cattelan els dies 10, 12 i 14 de maig, a Torí. «M’està donant molta força perquè és un repte difícil. ¡No veig l’hora que sigui maig!», exclama, ansiosa.

Qui l’hi havia de dir, perquè quan va començar la seva etapa en la música mai havia sentit parlar del veterà festival de la cançó, que aquest any arriba a la 66a edició. El va descobrir a Espanya. «Quan vaig guanyar el Sanremo, Italia no hi participava i ningú de la meva generació sabia el que era. Però un dia que estava de promoció a Espanya, un periodista em va preguntar pel festival d’ Eurovisió i no vaig saber què contestar-li. Eren els anys 2000, ho vaig buscar a YouTube i em va apassionar», recorda emocionada.