VISCA ISRAEL!

Atenent al fet que els mitjans (TV3, per exemple, és com un Afganistan talibà amb potes) de forma ostensible, manipulen la informació sobre Israel, em declaro admirador d'aquest poble, tot i lamentant totes les morts -d'un costat i de l'altre- i creure en el dret palestí a tenir un estat i a no ser atacat i viure en pau. Tot i lamentar la posició desconeixedora de la realitat catalana de l'ambaixador d'Israel al regne d'Espanya. Però aquest dret també el té Israel, i no és respectat. Però no estic pas d'acord amb una Franja convertida en una presó islamista, terrorista i retrògrada (que deslegitima, fins i tot, el moviment d'alliberament nacional), des de la qual s'envien coets constantment a la població civil d'Israel, i, sota Hamas o Hezbol·là hi impera la xaria (marginació de la dona, lapidació, poligàmia, homofòbia, prohibició d'animals domèstics, dels espectacles, pena de mort contra els canvi de religió o esdevenir laic, persecució religiosa i lingüística...). ¿Ho saben, les dones amb mocador àrab que es manifesten -d'acord amb l'incorregible antisemitisme social-stalinista i pijo-progre-, amb acompanyants magrebins que fan el crit -en molts casos de significat terrorista- "Al.là és gran"? Acceptaria la Imma Mayol -per exemple- portar burka, o miqab, o hiyab, o shayla, o xador -i tot el repertori de terrorisme vestimentari a què és sotmesa la dona, i no pas l'home-, (cobriments que, segons Dolors Bramon no són necessaris per ser religiosa) i que es declaren a favor de Saddam Hussein i de Bin Laden, que marginen, torturen i denigren les seves dones -i totes les dones-, que volen imposar un islam universal que no respecti els drets humans i dels pobles, que no protesten contra la lapidació, l'homofòbia, l'odi racial (i contra Walt Disney!) i que ens fan víctimes a tots plegats del xantatge islamista, dels atacs a la llibertat d'expressió i del "martiri" beneït, segons diuen, per Al·là: un "martiri" terrorista que utilitza dones i nens, i que els col·loca, a Gaza, com a escuts humans. Com si el Mossad no sabés a qui ha d'atacar, i com si a Israel li interessés fer víctimes civils davant l'opinió mundial! Parlem d'islamisme, és clar (no d'Islam; les religions es podrien domesticar i democratitzar -com ho hem intentat fer amb el cristianisme-, però aquest no és el cas; ja veiem com ha acabat Turquia). El proislamisme d'arrel socialista comunista i pijo-progre (i nazi, és clar) de fet, sovint utilitza l'excusa innocent i benèvola de Palestina per manifestar, alhora, el seu genètic antisemitisme, el seu antiamericanisme malaltís i, de retruc, el seu espanyolisme.